Ara en la televisió
EN DIRECTE
Luisa, cuinera de ‘Bunyoleres sense fronteres’: “Soc com un entrenador de futbol, faig el que puc amb el que tinc”
La cuinera d'aquesta ONG de Gandia és una de les participants del 400 dedicat als menjadors socials.
Luisa, és de Zamora i des del 2012 és la cuinera de ‘Bunyoleres sense fronteres’ (Gandia)
/ À Punt Mèdia
Luisa és de Zamora i des del 2012 és la cuinera de ‘Bunyoleres sense fronteres’, una organització que fa més de 700 menus setmanals. Ella ha sigut una de les protagonistes del programa 400 dedicat als menjadors socials. Com ha dit Luisa al monòleg del programa, fa més de deu anys que cuina cada dia plats populars, dels que mengem a casa. “No som Ferràn Adrià… i ací sí plenem el plat”, amb la qualcosa s’ha guanyat el somriure del públic.
La cuinera organitza els menús en funció del que té disponible a la cuina. En aquest sentit, en altre moment del monòleg, ha dit: “soc com un entrenador de futbol, faig el que puc amb el que tinc...”. Luisa per a cuinar necessita de les donacions que rep l’ONG. Si està fent un arròs a banda necessita donacions d’arròs, de peix, de tomaca… Ha contat a Pere que ella intenta programar un menú setmanal, “però és impossible, perquè de sobte entra un producte que s’ha d’utilitzar quan més prompte millor, i he de canviar de recepta. Juguem amb el que ens donen”.
Jo cuine cada dia plats populars, dels que mengem a casa. No som Ferràn Adrià… i ací sí que omplim el plat
Luisa li ha contat Pere com va començar tot. Un dia ella passava prop d’allí, va veure cua de gent, va preguntar que era allò i quan li van dir que era un menjador social, ella va pensar “vull ajudar". “Em va impactar conéixer que hi havia un menjador social a Gandia. A mi en aquell moment la vida m’anava ‘be’ i no tenia necessitats… però la gent em va mobilitzar, i em vaig oferir com a voluntària".
Com a voluntària va estar sis mesos i després ja va passar a ser cuinera. Una activitat que la plena de satisfaccions. La cuinera, amb els ulls vidriosos, ha confessat a Pere Aznar que quan veu a les persones que acudeixen per poder menjar, a ella li dona tota la força del món. “A mi, en veure'ls ja tinc prou. Ja ho tinc tot”.