Amb la mirada posada en els dinars i sopars de Nadal, i a l'espera que el govern estatal aprove un protocol definitiu, moltes famílies estan fent càlculs per a quadrar les reunions dels dies assenyalats i no incomplir la normativa vigent. Però amb els hospitals sotmesos a una forta pressió assistencial i a punt d'encarar una intensa campanya de vacunació, els experts recorden el risc que correm si abaixem la guàrdia. Mathies Muñoz va acudir al matemàtic Santi Cremades per a trobar la resposta en el programa A La Ventura. El científic demostra amb distribucions binominals quina és la probabilitat que, en trobades de deu i de sis persones, almenys una d'elles siga portadora del virus.

La proposta del Consell de flexibilitzar la normativa per a permetre les reunions de deu persones deixaria aquest risc en un 26%, mentre que si es manté la restricció a només 6 familiars, la probabilitat de trobar almenys un contagiat seria d'un 17%, és a dir, es reduiria un 34%. Com explica Cremades, tot i retallar el nombre de participants en la trobada, encara estaríem exposats a un risc considerable. Les famílies amb més de deu membres podrien aleshores pensar que seria convenient fragmentar-se en grups de sis persones o menys i fer més d'una quedada. En aquest cas, Santi Cremades adverteix que la decisió pot ser contraproduent, ja que la probabilitat de contagi si augmentem les reunions és superior a si en fem només una, però amb deu participants.

Però, què passa quan aquestes reunions, en compte de fer-les en espais tancats es fan a l'aire lliure? La matemàtica ens demostra que aquesta opció seria la més eficient per a mantindre els contagis a ratlla. Segons les xifres de propagació del virus publicades per l'OMS, es pot concloure que la probabilitat de contagi és fins a 18 voltes inferior quan les reunions es fan en espais oberts en compte d'interiors poc ventilats.

Salvador Peiró, Investigador de Fisabio Salut Pública, desaconsella fer-se proves d'antígens o PCR abans dels dies festius com a mètode de prevenció de contagis. La raó és que aquestes proves diagnòstiques no detecten els positius durant els primers dies després d'un contacte estret, un moment en què sí que podríem ser portadors de la malaltia i infectar altres persones. Aquestes proves podrien, per tant, crear una falsa seguretat. Segons Peiró, la millor solució si volem evitar posar en perill els familiars és sotmetre's a una quarantena voluntària de 15 dies si és possible, o almenys, reduir al màxim el nombre de contactes amb persones no convivents.