Màxim Huerta: "Jo tinc molta por de la mort, i l'única manera d'alentir eixe soroll és mirant la vida més espai"

El conductor del programa Bona vesprada Màxim Huerta ha presentat en À Punt Mèdia la seua última novel·la, Adiós, pequeño, que recentment ha obtingut el XXVII Premi de Novel·la Fernando Lara. Es tracta d'un relat definit pel seu autor com "una novel·la que parla d'una família que ha hagut de callar per a ser feliç".

Ho ha fet primer en una entrevista en la ràdio d'À Punt, en el programa Les Notícies del Matí, i posteriorment a la televisió. Amb aquest llibre, Huerta ens ha obert les portes de sa casa, on cuida sa mare malalta, i ens deixa entrar en la seua intimitat: un viatge al passat que està carregat de silencis i de converses pendents.

En el programa A la ventura, Màxim Huerta ha confessat: "Estic molt feliç, més feliç que en la vida. Feliç no, tranquil. I tranquil és una sensació que m'agrada molt sentir".

L'autor, en començar l'entrevista ha rebut una pregunta molt directa, referida al fet d'haver sigut el ministre més fugaç en la història d'Espanya, en anunciar la seua renúncia com a ministre de Cultura i Esport a tan sols sis dies de jurar el càrrec. Marta Ventura, presentadora del programa, li ha preguntat: "Tu que parles en primera persona, darrere d'una dimissió hi ha vida?". A això el periodista ha contestat: "Jo vaig rebre una telefonada i vaig acceptar per il·lusió, segurament. I ja està. Ni venia d'allí ni anava allí".

El valencià natural d'Utiel, però resident a Bunyol, ha reconegut d'aquell episodi que "és un capítol curtet de la meua vida, però important... Si preguntes a la gent pel llistat de ministres no la sap d'una tirada; això no obstant, de mi se'n recorden. Si se'n recorden com a escriptor molt bé".

Mossegar-te la llengua és saníssim... perquè cura. Dona poder. Callar dona poder. Màxim Huerta - Autor d''Adiós, pequeño'

A la pregunta per la vida posterior a la dimissió, que l'ha portat a retrobar-se amb les seues arrels, amb el seu poble, i amb la seua televisió, la valenciana, "diries que has escrit aquest llibre gràcies a À Punt Mèdia, el mitjà que t'ha permés tornar?". Huerta no ha dubtat ni un instant en respondre: "Absolutament. Jo estic molt agraït d'estar a casa, d'estar al meu poble. Vaig nàixer a Utiel, visc a Bunyol tota la vida. Tot i que he estat a Madrid molts anys. Però com que els pobles tenen memòria jo he continuat ací. Estic molt a gust amb les meues amigues, de tornar a eixir a sopar, passejar pel poble. Porte una lentitud que m'agrada més, que em permet anar a la botiga de la tia Nuria".

Missatges que llança a la novel·la

A la novel·la, l'autor parla de la importància del silenci i dels secrets. A la vida cal saber callar? Una pregunta a la qual l'autor d'Adiós, pequeño ha contestat sense dubtar: "Sí. I mossegar-se la llengua. Totes les famílies -que estan sense manuals d'instruccions- mantenen secrets, totes les famílies callen (alguna cosa), en el matrimoni, en la parella. I mossegar-te la llengua és saníssim... perquè cura. Dona poder. Callar dona poder".

El presentador de Bona vesprada ha dit que "cal 'celebrar' moltíssim i fer gimnàstica de la sorpresa. Els xiquets mantenen viva aquesta sorpresa. I també els gossos... jo no tinc xiquets, però camine amb la meua gossa, fil conductor de la novel·la, com el Platero de Juan Ramón Jiménez". Parle de fer gimnàstica de la sorpresa perquè hem de ser capaços de mantenir-la desperta, de comboiar-nos".

Al llibre també hi ha un homenatge a les cuidadores. En aquest sentit, Huerta, que es reconeix "de poble", explica que sempre s'ha tingut a casa una tia, "la tia Gregoria, el tio Ángel, i sempre s'ha mort la gent a sa casa -no estic valorant les residències, que cadascú gestiona la seua vida com vol i com pot- però cuidar a qui ja està anant-se'n és molt satisfactori".

Actualment, el presentador viu dedicat a sa mare, quan no està treballant. "Sacrificat sí (ho és), perquè jo he de fer-ho tot pensant en ma mare, que soc fill únic. Tota la meua agenda... No tinc vacances. No puc anar-me'n de cap de setmana. Però estic amb ma mare. La mire menejar la llet amb la seua cullera, la mirada quan calla algun record...".

Màxim Huerta es defineix com "molt observador", i amb l'edat assegura que ho és més. En la seua opinió "anem per la vida 'consumint-la', a una velocitat increïble. Anem per la vida 'zapejant'".

L'escriptor també ha confessat a l'equip d'A la ventura que té molta por de la mort, i l'única manera d'alentir aquest soroll, que cada vegada és més fort, és mirar la vida més espai. També es considera melancòlic".

Està enfadat amb la professió de periodista, quan li pregunten des de quan eixe malestar amb la seua professió, Màxim Huerta ha respost: "Hem perdut molta credibilitat. Els periodistes no hem de ser corporatius... Hem de deixar de tractar a l'espectador com si fos ximple".

L'últim guanyador del Premi Fernando Lara, dotat amb 120.000 euros, ha confessat que li agradaria veure la seua novel·la convertida en sèrie. "Sí, m'agradaria. Perquè aquesta (novel·la) és Cinema Paradiso".

Entrevista a Les noticies del Matí

Màxim Huerta, entrevistat per l'equip de Les notícies del matí, ha parlat d’altres moltes intimitats del seu llibre. Una obra que comença amb una frase contundent: "La meua mare hauria sigut més feliç si jo no haguera nascut." L'equip de Les notícies del matí li ha preguntat si ha plorat entre capítol i capítol, a la qual cosa Màxim Huerta ha contestat: "Sí, però això és com beure aigua. Ho necessites per a hidratar-te. És saníssim. A més a més, cura".

Una paraula, la paraula cura que es fa molt present en les diverses entrevistes al presentador de Bona vesprada. Sembla que és una paraula necessària per a ell, quan és troba en un moment vital singular en què el periodista viu amb sa mare a Bunyol, per a cuidar-la. Unes vivències que l'han portat a escriure un text intimista, en què l'autor fa un viatge al passat, carregat de silencis i de converses pendents. "He plorat moltíssim escrivint, però he pensat més en les llàgrimes no vessades d'altres famílies.