El Regne Unit es convertirà a partir de dilluns en el primer país del món a iniciar un programa de vacunació massiva contra el coronavirus. Ho farà amb la vacuna desenvolupada per Pfizer i BioNtech, que ha demostrat un 95% d’efectivitat i compta amb el vistiplau de l’Agència Reguladora de Productes Sanitaris i Mèdics. A Espanya encara haurem d’esperar un poc més, però la Generalitat ja es prepara per a posar en marxa la campanya de vacunació en el menor temps possible.

Durant mesos, laboratoris de tot el món han treballat sense descans per tal de fer realitat la que probablement s’ha convertit en la vacuna més esperada i mediàtica dels últims anys. Però esta expectació també s’ha traduït en molts dubtes i inquietuds al carrer. El periodista Mathies Muñoz va tractar de respondre algunes de les preguntes més freqüents en el programa de A la Ventura amb l’ajuda de dues veus expertes, la del director de la fundació Fisabio, Javier Díez, i la d'un dels seus investigadors, Alex Orrico.

És segura la vacuna?

Tot i els bons resultats que les farmacèutiques estan obtenint en els últims mesos, molta gent es mostra preocupada per la seguretat d’una vacuna desenvolupada en temps rècord. Una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha revelat que només un 32,5% dels espanyols voldria que li administraren la vacuna abans que passe un termini de temps suficient per a conéixer els seus efectes.

Els experts, però, recorden que cap vacuna es comercialitzarà sense l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament, i en el cas del nostre país, l’Agència Espanyola del Medicament. Aquestes agències reguladores tenen totes les dades de seguretat, eficàcia i qualitat que els laboratoris farmacèutics han anat aportant en cadascuna de les fases d’investigació. De fet, a la comercialització de la vacuna a Regne Unit, l’ha precedit l’aprovació per part de l’agència reguladora del país anglosaxó.

A més, Javier Díez recorda que la vacuna desenvolupada per Pfizer ja ha sigut provada en més de 100.000 persones i que ha comptat amb “un seguiment extraordinari” en els assajos clínics. Per això assegura que “tindre por de la vacuna que més gent ha provat és un poc irreal”.

Com és possible aleshores que en menys temps s’haja aconseguit una vacuna igual de segura que les que han requerit fins i tot anys per a desenvolupar-se? L’investigador Alex Orrico explica que la col·laboració entre milers de laboratoris del tot el món, així com el treball de diferents fases d’investigació en paral·lel, han fet possible un avanç accelerat. Aquestes vacunes han comptat amb “un finançament sense precedents”, assegura Orrico, qui explica que la necessitat urgent de trobar una solució a la pandèmia ha justificat que els països es bolcaren en la seua investigació tot i l’alt risc a perdre la inversió si el procediment fracassava.

Quans tipus de vacunes hi ha?

Existeixen huit tipus de vacunes diferents, però totes es basen a tindre en el cos del pacient la presència una part del virus anomenada espícula. La manera en què aquesta espícula entra o es desenvolupa al cos és el que determina el tipus de vacuna.

En el cas de les vacunes de Pfizer i Moderna el que s’introdueix és ARN missatger, un material encarregat de codificar l'espícula, i que una vegada dins del cos s’introdueix en la cèl·lula humana i permet que aquesta produïsca espícules. Per a aconseguir-la, s’ha emprat la tecnologia ARN missatger (ARNm), que es basa en gens sintètics, produïts de manera artificial, que permeten una fabricació a escala en poques setmanes.

Tot i ser la primera volta que es comercialitza a gran escala una vacuna del tipus ARN, Alex Orrigo es mostra molt esperançat: “pensem que suposarà un salt qualitatiu en la vacunologia”.

La vacuna immunitza o només debilita el virus?

La vacuna s’ha desenvolupat amb l’objectiu urgent d’evitar les morts, els casos greus i la saturació del sistema sanitari. Però alguns dels detalls relatius a l’eficiència són difícils de determinar, especialment tenint en compte un factor inèdit: en el moment en què es va començar a desenvolupar la vacuna, el virus contra el qual actuaria encara era un gran desconegut. Segons els investigadors de Fisabio, és probable que almenys la vacuna proporcione una protecció bona contra el coronavirus i que n’evite la disseminació.

Quant dura l’efecte de la vacuna? Ens haurem de vacunar cada any?

La novetat del virus fa impossible saber amb certesa què passa en el llarg termini al cos d'una persona infectada, per tant, insisteixen els experts, queden molts detalls per definir. Tot i això, alguns estudis apunten que els anticossos poden perdurar en el cos humà fins a sis mesos, i s’estima que la protecció de la vacuna podria perdurar durant un període proper a un any.

En tot cas, Javier Díez recorda que és molt poc probable desenvolupar símptomes greus després que passe el període de protecció d’una vacuna. És a dir, podríem infectar-nos, però és probable que es manifeste “com un constipat”, segons afirma el director de Fisabio. Per a entendre aquest efecte prolongat, l’investigador posa l’exemple de la pigota.

Es poden vacunar les embarassades o immunodeprimides?

Els investigadors de Fisabio expliquen que, com que no existeixen encara estudis que demostren l’efectivitat de la vacuna en aquests casos, a hores d'ara encara no es podria subministrar a persones embarassades o immunodeprimides.

Quan podrem acomiadar-nos de la mascareta?

La vacuna evitarà els casos greus de la malaltia, però no aturarà de colp la transmissió. A més, la campanya de vacunació s’aplicarà de manera progressiva per grups poblacionals, per tant, encara han de passar mesos fins que tota la població estiga protegida contra el virus. Per això els experts insisteixen a demanar paciència, ja que caldrà que la mascareta forme part de les nostres vides fins que es puguen minimitzar els contagis.