Tintín i el capità Haddock ens ajuden a reflexionar al voltant del ritme de vida que portem

Et semblen familiars aquests conceptes? Ritme frenètic, vida molt plena de tasques, el temps és or, produir, produir, produir. A més de sonar-te familiar aquestes paraules, eres algú dels que han compartit el popular mem de Tintín i el Capità Haddock dedicat a com de llarga es fa la setmana? Doncs tal vegada és moment de parar a reflexionar.

Això és el que ha fet el programa A la Ventura. Ha iniciat un debat i ha parlat amb especialistes al voltant del tipus de vida que, de vegades, ens autoimposem. Un ritme frenètic que, sense saber per què, incorporem com si fora natural. L'ambientòleg i activista valencià Andreu Escrivà, autor del llibre I ara jo què faig?, i la psicòloga Laura Martínez argumenten algunes de les raons.

"Hem d'aprendre a no culpabilitzar-nos si una vesprada no fem res, o un matí dormim, o llegim o passegem". Andreu Escrivà - Ambientòleg i activista

Aquesta síndrome –coneguda des de fa temps– del burn out és la que du molts internautes a compartir en les xarxes, cada dimecres, aquest mem de Tintín i el Capità Haddock. Una publicació que va arribar a les xarxes el desembre de 2019, des del compte de Twitter @whataweekhuh, que gestiona un espanyol. I que cada dimecres aconsegueix desenes de milers de likes, interaccions, comentaris i retuits.

Segons ha explicat Andreu Escrivà, "aquest mem el que demostra és que hi ha una enorme quantitat de gent a la qual la setmana se li fa molt llarga. Sembla una fatiga col·lectiva. I en part és perquè la nostra vida està molt plena. Van a un ritme frenètic. Sentim que el temps és or. Aquest mem és un símptoma que reflecteix que sols ens percebem valuosos si produïm".

Segons Escrivà, estem instal·lats en una espècie de llimbs, "on sembla que sempre s'ha d'estar fent alguna cosa, però al mateix temps també s'ha de descansar, però de sobte "estem atabalats perquè l'endemà està el treball... I tot passa perquè no tenim prou temps per a avorrir-nos, ser creatius i, a més de córrer, també es pot dormir si és això el que necessitem".

Laura Martínez, psicòloga, ha explicat en el programa A la Ventura que el ritme frenètic que portem entre el treball, la casa, la família... són la raó. "La ràbia i impotència de la fatiga pandèmica" –ha dit– ens porta a aquests estats d'ànim tan canviants.

Les xarxes mostren el decaïment d'ànim de la població?

Andreu Escrivà, preguntat per si les xarxes socials mostren el decaïment d'ànim dels usuaris –en part per aquesta fatiga pandèmica–, ha contat que el que també passa és que a moltes persones els agrada contar "el que fan". "Que si ixen a córrer, que si van al gimnàs o a la piscina. Però què passa si una persona es queda dormint diumenge fins a les 11 del matí –que potser és el que necessite–. Doncs passa que, si ho conta, potser alguns miraran a la persona i pensaran: "Ostres, t'has perdut el matí?".

Uns raonaments que, en eixir al carrer, han quedat ràpidament contrastats amb el que diu la gent, també fora de les xarxes socials. Escrivà ha conclòs que hem d'aprendre a no culpabilitzar-nos si una vesprada no fem res, i decidim dormir, llegir o passejar...".