La llegenda del drac de la Fram, la història que té "atemorit" el poble de Cervera del Maestrat
El programa Ciutats desaparegudes ha fet parada a la població del Baix Maestrat per a conéixer antigues històries que encara recorren els carrers, sobretot els dies de pluja
En el punt més alt de Cervera del Maestrat trobem una bonica història. A 316 metres s'alça imponent el castell del terme. Es tracta d'una fortalesa islàmica construïda el segle XII. La seua finalitat era la de frenar l’avanç de les tropes cristianes durant la reconquista. Junt amb els castells de Peníscola, Morella i Alcalà de Xivert, conformaven al seu dia una sòlida línia defensiva.
La construcció va ser destruïda durant la guerra de Successió per Felip V. I encara que semble un vestigi del passat, amaga una bonica llegenda que hui en dia continua molt present pels seus carrers. Una història que Gal·la Prades, una de les veïnes de Cervera del Maestrat, ha recordat en el programa Ciutats desaparegudes.
La llegenda del drac de la Fram és una entranyable història que passa de generació en generació, i que els més menuts escolten sense parpellejar. El drac de la Fram era una bèstia que vivia en una de les muralles del castell. “La gent el temia perquè treia foc per la boca, es menjava les collites, eixugava els pous i quan no tenia prou amb tot això, encara baixava al poble i agafava algun xiquet o xiqueta”, ha contat Gal·la amb un somriure.
La gent del poble no trobava solució "perquè era un drac que semblava ser immortal", encara que tots sabien que sols moriria si menjava unes flors salvatges de color negre que creixien a les voreres del castell. “Al castell on vivia la Fram ningú podia accedir… fins que una pastora molt valenta va pujar al castell amb la companyia del seu ramat d’ovelles. I com que era una jove molt llesta va saber guanyar-se la confiança de la Fram”.
La pastora, una vegada dins del castell, “va poder arreplegar un ram de les flors negres, que li les va donar a menjar al corder més tendre que tenia. I la pastoreta li va oferir el corder a la Fram. I l'endemà la Fram va morir”, ha explicat Gal·la.
Per a concloure aquesta bonica història, també ha recordat que segons la llegenda, els dies d’hivern amb més vent i tempesta, des del carrer de la Vallà encara pot escoltar-se la Fram bramar de dolor, per haver-se menjat les flors negres. Alguns creuen que sols és el vent que bufa, però la gent major de la població, assenyala el castell i diu que “ja està bramant el drac de la Fram”.
