Així viatjava per Twitter el rastre de la covid-19 abans que esclatara la pandèmia
Una análisi de tuits enviats entre finals de 2019 i principis de 2020 a Espanya i altres sis països europeus revela una preocupació creixent per casos de pneumònia i tos seca, que després s'associarien amb el coronavirus. L'estudi proposa l'ús de les xarxes socials com una eina d'alerta primerenca i vigilància de les epidèmies
Fins i tot abans que es feren públics els primers casos de covid-19 a Europa, a final de gener de 2020, ja circulaven a les xarxes sociales senyals que quelcom estrany estava succeint.
Un estudi liderat per investigadors de la IMT School for Advanced Studies a Lucca (Itàlia) i publicat per Scientific Reports ha identificat pistes d’una preocupació creixent per casos de pneumònia en missatges publicats a Twitter en set països europeus (França, Alemanya, Itàlia, Pasïsos Baixos, Polònia, Espanya i Regne Unit) entre finals de 2019 i principis de 2020.
L’anàlisis dels tuits mostra que la “denúncia d’irregularitats” va provindre precisament de les regions geogràfiques d’Europa on més endavant es van desenvolupar els primers brots.
Per a dur a terme la investigació, els autors primer van crear una base de dades única amb tots els missatges publicats en Twitter que contenien la paraula clau ‘pneumònia’ en els set idiomes més parlats a la Unió Europea (anglés, alemany, francés, italià, castellà, polonés i neerlandés) des de desembre de 2014 fins l’1 de març de 2020.
S’escollí la paraula ‘pneumònia’ perquè aquesta malaltia és l’estat més greu induït pel SARS-CoV-2 i també perquè la temporada de grip de 2020 va ser més suau que les anteriors, i per tant no hi havia raons per a pensar que fora responsable de totes les mencions i preocupacions.
Posteriorment, els autors van realitzar una sèrie d’ajustos i correccions en els missatges de la base de dades, per tal d’evitar sobreestimar el nombre de tuits que mencionaven la paraula ‘pneumònia`entre desembre i gener, és a dir, en les setmanes transcorregudes entre l’anunci de l’OMS que indicava que els primers “casos de pneumologia d’etiologia desconeguda” havien estat identificats –el 31 de desembre de 2019– i el reconeixement oficial de la covid-19 com a malaltia transmissible greu –el 21 de gener de 2020–.
En particular, tots els tuits i retuits que contenien enllaços a notícies sobre virus van ser eliminats de la base de dades per a excloure del recompte la cobertura que ja començaven a fer els mitjans de comunicació de la pandèmia emergent.
Augment de tuits sobre ‘pneumònia’ en gener de 2020
Els resultats mostren un augment en els tuits que mencionen la paraula clau ‘pneumònia’ en la majoria dels països europeus de l’estudi en dates tan primerenques com gener de 2020, cosa que indica cada vegada major preocupació i interés públic pels casos amb eixa malaltia.
A Itàlia, per exemple, on es van introduir les primeres mesures de confinament per a contindre les infeccions per covid-19 el 22 de febrer de 2020, la taxa d’augment de les mencions de pneumònia durant les primeres setmanes d’aquell any difereix substancialment de la taxa observada en les mateixes setmanes de 2019.
És a dir, s’identificaren focus d’infecció potencialment ocults setmanes abans de l’anunci de la primera font local d’una infecció per covid-19, el 20 de febrer a Codgno (Itàlia). França va mostrar un patró semblant, mentre que Espanya, Polònia i el Regne Unit hi van experimentar un retard de dos setmanes.
Els autors també geolocalitzaren més de 13.000 retuits relacionats amb la pneumònia en aquest mateix període i van descobrir que procedien exactament de territoris on més tard s’informaria dels primers casos d’infeccions, com la regió de Llombardia a Itàlia, Madrid i la regió parisina a França.
També alerta de ‘tos seca’
Tot emprant el mateix procediment utilitzat per a ‘pneumònia’, l’equip també va produir un nou conjunt de dades amb la paraula clau ‘tos seca’, un altre dels símptomes que més tard s’associaria amb la covid-19. També en aquest cas van observar el mateix patró, amb un augment anormal i estadísticament significatiu en el nombre de mencions de la paraula durant les setmanes prèvies a l’augment d’infeccions en febrer de 2020.
“El nostre estudi se suma a l’evidència existent que les xarxes socials poden ser una eina útil de vigilància epidemiològica. Poden ajudar a interceptar els primers signes d’una nova malaltia, abans que prolifere sense ser detectada, i també rastrejar la seua propagació”, destaca Massimo Riccaboni, professor d’Economia a l’Escola IMT, que ha coordinat la investigació.
D’acord amb els autors, açò és especialment clar en una situació pandèmica com l’actual, quan la manca d’identificació dels senyals d’alerta primerenca va deixar molts governs nacionals cecs davant de l’escala sense precedents de la crisi sanitària que se sobrevenia.
En una fase successiva de la pandèmia, la monitorització de les xarxes socials podria ajudar les autoritats de salut pública a mitigar els riscos d’un rebrot de contagi, per exemple, adoptant mesures més estrictes de distanciament social on les infeccions semblen augmentar, o a l’inrevés, relaxant-les en altres zones.
Aquestes eines també podrien aplanar el camí envers un sistema integrat de vigilància epidemiològica gestionat globalment per organitzacions internacionals de salut, conclouen els investigadors.
Referència:
- Milena Lopreite et al. "Early warnings of COVID-19 outbreaks across Europe from social media". Scientific Reports, 2021
CC BY 4.0 - Agència SINC