Van Rensselaer Potter i els ponts de la bioètica
Per al doctor Potter, pare de la bioètica, acostar posicions entre disciplines científiques i humanístiques és necessari per a garantir un progrés científic lligat al benestar humà.
El doctor Van Rensselaer Potter II (1911-2001), va ser un destacat bioquímic en la recerca del càncer i el seu tractament. Però la seua aportació més coneguda a la ciència és la seua idea de bioètica, una reflexió fonamental sobre les conseqüències de l’avançament de la ciència, que va donar pas a tota una branca d’estudi on conflueixen disciplines tan dispars com la biologia, la medicina, la filosofia o el dret.
Potter va seguir una carrera acadèmica brillant, sent nomenat doctor en bioquímica amb vint-i-set anys i aconseguint, des de l’inici del seu treball com a investigador, associacions amb diferents institucions americanes i europees. La seua passió per la ciència va perdurar al llarg de tota la seua vida, on el reconeixement i l’activitat no va parar, arribant a ser professor emèrit després de cinquanta anys de docència a la Universitat de Wisconsin-Madison, on va preparar a més de noranta doctorats, i ostentant el càrrec de president l’Associació Americana per la Investigació del Càncer i la Societat Americana de la Biologia Cel·lular.
Un pont al futur
El primer registre conegut del terme bioètica s’atribueix al teòleg i filòsof alemany Fritz Jahr l’any 1927. Tot i això, només arriba a l’ús d’aquesta composició lingüística en el marc de la reflexió sobre l’experimentació amb animals i plantes. Seguint l’escola kantiana, Jahr sostenia que cada ésser viu és un fi en si mateix. Anys després faria una definició del que anomena l’imperatiu bioètic, però, en el context de l’arribada al poder del nazisme a Alemanya, el seu treball va tenir molt poca difusió i, de fet, no s’ha reconegut aquesta primera referència fins fa poc.
El doctor Potter encunya el terme bioètica en llengua anglesa a l’article Bioethics: The science of survival, publicat en 1970. A diferència de les idees de Jahr, aquest concepte de bioètica té una visió més àmplia i adscrita a l’àmbit acadèmic. Potter no parla només de l’ètica des del punt de vista de l’experimentació amb éssers vius, sinó que reflexiona sobre les diferents conseqüències a curt i llarg termini de les accions humanes sobre ecosistemes i societat, explicant que cal pensar que hi ha que en són predicibles i d’altres que no. Una concepció complexa del terme, segons la qual la ciència i les humanitats haurien de connectar per a la millora de la salut humana. Als llibres Bioethics: Bridge to the Future (1971) i Global Bioethics (1988), desenvolupa i evoluciona aquesta idea.
La humanitat necessita urgentment una nova saviesa que li proporcione el coneixement de com usar el coneixement per a la supervivència de l'home i la millora en la qualitat de vida
El seu concepte de bioètica és, gairebé, un nou corrent filosòfic amb visió científica que permet combinar valors propis de la religió o la filosofia amb els propis del progrés científic. La bioètica seria, per tant, un pont entre disciplines humanístiques i científiques per a trobar solucions conjuntes als reptes i problemes de la societat. Un punt de confluència que també dona atenció als dilemes mediambientals, socials i sobre el benestar de les persones. I, al mateix temps, una visió que podia ajudar a superar una escletxa entre les veus científiques i espirituals, en un moment en què pareixia cada vegada més inabastable.
Humilitat amb responsabilitat
En la vessant investigadora, molts dels treballs del doctor Potter han contribuït a l’avançament de l’oncologia. Va fer estudis que facilitaren el desenvolupament de la quimioteràpia combinada. També va crear l’homogeneïtzador Potter-Elvehjem, un dispositiu que encara es fa servir als laboratoris per a l’estudi dels processos metabòlics cel·lulars i les neoplàsies.
Alguns dels seus conceptes com “l’oncogènesi és el bloqueig de l’ontogènesi” o la “hipòtesi de la desviació mínima”, i altres dels seus estudis i treballs, han constituït importants aportacions a l’estudi del càncer, a més d’oferir una millor comprensió del metabolisme i la funció del material genètic de les cèl·lules canceroses. Idees que continuen sent estudiades per metges i científics, i que han facilitat el desenvolupament de futures investigacions.
Tant les seues aportacions des del laboratori, com des de la teoria, mantenen la seua idea d’«humilitat amb responsabilitat» com la base de la bioètica. Una branca del coneixement emergent que va veure créixer i eixamplar-se, i que han seguit nombrosos acadèmics. Els inicis d’una matèria per a garantir el progrés humà i científic, des de la cooperació entre les diferents disciplines i sense oblidar el respecte per la natura i el benestar de les persones.
