“He tingut la sensació de quedar-me sense piles”: el repte d'acompanyar els pacients d'ELA

Per als malalts terminals adults, una de les majors preocupacions i causa de patiment són els fills i la família més propera. Perquè si els pacients pateixen, el patiment que la malaltia genera al seu voltant també és molt important. En el cas de Clara, la filla de Pura, malalta d’ELA (esclerosi lateral amiotròfica), haver tingut, al llarg del procés, un suport amb la psicòloga de l’hospital, ha sigut molt positiu per a ella, com ha mostrat el programa Crònica mèdica. La seua història és una de les que protagonitza la segona temporada d'aquesta docusèrie que narra la malaltia des de l’esperança i la valentia.

Amb la psicòloga, Clara ha pogut parlar de com se sent, i també de les seues angoixes per si podria fer més per sa mare. En aquests casos on el temps corre massa de pressa i també cal prendre decisions, de nou l’ajuda de la psicòloga ha sigut fonamental, com ha mostrat Crònica mèdica. Amb ella, ha pogut parlar qüestions que una persona creu que mai parlarà. Amb Amparo i amb un to molt pròxim, ha parlat de com ajudar el malalt a prendre les últimes decisions. La filla ha convidat la psicòloga a fer d'intermediària per a animar sa mare a decidir amb llibertat què vol en els moments finals. 

És veritat que l’evolució de la malaltia no ha sorprés la filla. Des del primer moment, ha estat ben informada pels professionals mèdics de com avança l’ELA. Davant del panorama, Clara ha trobat l’espai per a transmetre els seus sentiments del dur procés. "He tingut la sensació de quedar-me sense piles, sense gasolina, sense forces, i m’he espantat moltíssim”, ha explicat a la psicòloga.

En els moments en què la filla sap que sa mare la necessita més que mai, ha tingut por de no estar fent tot el que pot fer, de no tindre les forces per a atendre-la. Per a fer de pont amb allò que està per vindre, Amparo s’ha oferit a anar a la residència per a abordar alguns detalls que sembla que a la filla li superen. I com li ha dit la psicòloga hospitalària: “Clar que aniré a veure a mare, estem per això”.

Pots seguir la història de Pura i Clara en Crònica mèdica