“Jo crec que ETA va triar mon pare perquè mesos enrere havia acceptat ser candidat a presidir la Generalitat”

L’any 1992, Espanya va quedar marcada pels Jocs Olímpics de Barcelona. Però el començament de l’any escrivia una empremta dolenta al calendari, que quedaria per a sempre. A principis de gener del 1992 ETA va assassinar el professor valencià Manuel Broseta a València. Nascut a Banyeres (Alcoià), catedràtic de Dret Mercantil, reconegut jurista i, a més a més, un dels impulsors de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ETA assassinava un dels ciutadans valencians amb més renom, estima i consideració a la societat.

El programa Dejavú, la nova proposta d'À Punt que repassa els fets que han marcat les vides dels valencians i valencianes els últims cinquanta anys, ha entrevistat algunes de les persones vinculades al professor Broseta, molt en especial la seua família. Un dels entrevistats davant de les càmeres ha sigut Pablo Broseta, un dels fills del jurista.

Com a ciutadà compromés va lluitar en contra del franquisme, per la llibertat i per la democràcia; com a pare, la convivència paternofilial la feia molt fàcilPablo Broseta - Fill de Manuel Broseta i actual secretari autonòmic representant a la Unió Europea i les comunitats autònomes

Per què ETA va triar Manuel Broseta?

Mireia Llinares no ha dubtat a preguntar al fill de l’assassinat per què pensa Pablo Broseta que ETA va triar Manuel Broseta. Una pregunta que encara, hui dia, queda en l’aire per les diferents raons que envolten aquell luctuós succés. Açò és el que Pablo Borseta ha contestat a l'equip del programa Dejavú: “Segons la documentació dels sumaris, en algun punt s'al·ludia al fet que (mon pare) era membre del Consell d'Estat. També apuntava haver sigut redactor dels estatuts d'autonomia. I una altra raó, amb la qual jo més convinc, és que acabava d'acceptar –uns mesos arrere– presentar-se a candidat a president de la Generalitat Valenciana”. 

Com ha quedat guardat en els arxius d’RTVV, que ha rescatat l'equip de Dejavú, quan va ocórrer l’assassinat els informatius de la cadena van informar que: “El Partit Popular volia proposar-lo com a candidat de la Generalitat”. El que s’ha dit poc fins hui dia és que Manuel Broseta sí que havia acceptat. Havia pres la decisió només uns mesos abans de l'assassinat. Sembla que ell només ho havia comunicat al seu cercle més pròxim. I el seu fill, Pablo Broseta, ho ha volgut recordar en declaracions al programa Dejavú.

El seu objectiu, aconseguir la convivència pacífica del poble valencià

Manuel Broseta es va guanyar la consideració de totes les ideologies amb l'intent d’aconseguir la convivència pacífica de tots els valencians. La societat en general li tenia gran estima. Tenia un perfil pacifista i conciliador. Joaquim Bosch ha destacat de Broseta Pont: “En aquell moment era una persona enormement respectada en la societat valenciana. Molt coneguda. Aquells dies hi havia pocs valencians tan coneguts i rellevants com Manuel Broseta”. A més a més, inclou Bosch, “el fet que València havia sigut designada subseu olímpica, als terroristes allò els donaria més projecció”. 

Com ha dit Antonio Sotillo, amic personal i catedràtic de Dret Mercantil, “l’atemptat no va ser a la universitat, ni a la facultat. Va ser un atemptat contra una persona”. Manuel Broseta era un dels més reputats juristes del seu temps. El magistrat Bosch ha continuat: “Per les seues publicacions, per la manera de fer classe, era una institució a la Facultat de Dret” de la Universitat de València. 

El seu fill, Pablo Broseta, ha conclòs l'entrevista per a dir de son pare: “Com a ciutadà compromés va lluitar en contra del franquisme, per la llibertat i per la democràcia; i com a pare, la convivència paternofilial la feia molt fàcil”, ha dit amb un dolç somriure.

Ací pots veure el programa sencer