Concha Piquer moria a Madrid als 82 anys i el seu multitudinari soterrar va ser digne de l’estrela que era. De l’esdeveniment es van fer ressò tots els mitjans de comunicació, també Canal 9, amb l’informatiu presentat per Xelo Miralles, com ha mostrat el programa 'Dejavú' dedicat a l'any 1990. El dia de la seua mort, a Madrid —on ella residia— el centre de la capital va quedar col·lapsat. Uns i altres tenien les millors paraules per a acomiadar-la. Manolo Escobar va dir que amb ella moria “un tros de la cançó espanyola i una gran senyora”. Per a Joan Manuel Serrat, no moria “un vell mite” com tampoc sols una artista, “per a mi ha mort una amiga". A València, el Titi va dir que “ella era la millor 'tonadillera' que havia tingut Espanya”, mentre que les paraules de Joan Monleón eren: “Concha Piquer, dins de la cançó, va ser revolucionària. Pense que hui la maredeueta s'ha quedat sense veu”. Amb la mort de la Piquer desapareixia un geni de la cançó i —com deia la seua filla— també “una bona mare’. Nascuda en un pis del carrer de Ruaya del barri de Sagunt de València, un 8 de desembre —carrer que actualment acull la seua Casa-Museu—, als catorze anys aquella xiqueta viatjaria cap a Nova York, a instàncies del mestre Penella. Va triomfar a Broadway i quan va tornar a Espanya es va convertir en la número u de la cançó. La seua carrera ha creat la famosa dita popular: “Viatges més que el baül de la Piquer”.