Directes
Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Dejavú

Pilar Cerveró, rutera: “Era la rareta del grup, ni bevia, ni fumava, ni prenia coses rares”

El programa Dejavú ha dedicat el capítol als esdeveniments més destacables de l’any 1990, com va ser la fi de la Ruta del Bakalao

Pili, en una imatge que guarda de la seua època de la Ruta del Bakalao / À Punt

Pilar, o Pili, que és com la coneixen els amics i amigues, l’any 1990 era una de les joves que recorria la Ruta del Bakalao. A Puzzle i Chocolate, “més en els 80”, i a Barraca és on va començar tot. Com ella ha recordat a l’equip de Dejavú, “Barraca és el bressol”. On tot va començar. Carlos Simó, DJ de Barraca, que també intervé en el programa Dejavú dedicat a l’any 1990, ha dit que allí acudia la gent a escoltar les últimes novetats musicals internacionals.

Barraca va obrir la porta l’any 1965 com a sala de ball a la platja de Sueca (Ribera Baixa). En una època en què la música només podia escoltar-se amb formats físics (discs, concerts, pubs o discoteques), el fet de disposar d’un espai musical d’avantguarda no va passar desapercebut per als melòmans.

“La música era molt bonica. Hi havia molt de tecno amb The Cure”. Era música que arribava de Londres, molt diferent, ha explicat Pilar. “A l'estiu, jo venia cada dia. Sobretot, divendres i dissabtes. Jo era una persona que ni bevia, ni fumava ni prenia coses rares, com diria un amic meu… Jo era la rareta del grup. Era la que agafava el cotxe”. I d’èxit és com va morir la Ruta. 

Era l'època del punk, hi havia punks, rockers, mods… Hi havia una mescla molt interessant Pilar Cerveró - Usuària en els 80 i 90 de la Ruta del Bakalao

Pili diu que ella va començar a freqüentar la Ruta en els anys 80. “Era l'època del punk. Allí hi havia punks, rockers, mods… Una mescla molt interessant”. S'hi concentraven les tribus urbanes més extravagants. Aquelles discoteques es van convertir en centres de cultura i transgressió. “Molta d’aquella gent es confeccionava la pròpia roba. Anàvem al mercat de Pelai, compràvem roba i la remodelàvem”. Fins que tot el que envoltava la Ruta es va acabar convertint en regnes d’hedonisme i festa sense límits.

També et pot interessar