El dia À Punt

Isabel Cordero, professora de Matemàtiques, i Pablo Cerdà, investigador del Departament d'Astronomia, ambdós de la Universitat de València, ens expliquen la importància d'un descobriment recent que ha comptat amb la participació del grup València Virgo de la Universitat de València. El descobriment es basa en la detecció de sistemes binaris formats per un forat negre i per una estrela de neutrons.

Al País Valencià hi ha moltes espècies en perill d’extinció. Una d’elles és el teuladí de canyar, de nom científic Emberiza schoeniclus witherbyi . És una espècie molt habitual a marjals i zones humides valencianes, com la marjal dels Moros, la de Pego-Oliva o a Xeresa-Xeraco, on ja fa dècades que no s’observen. Ara, un grup d’investigació de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat de la Universitat de València ha iniciat el primer programa estatal de cria en captivitat d’aquesta espècie en perill d’extinció, amb l’objectiu de reintroduir-la. Hem parlat amb Juan Monrós, investigador principal del projecte i director de l’Institu Cavanilles.

La revista ‘Mètode’, editada per la Universitat de València, acaba de ser guardonada amb el Premi Nacional de Recerca en Comunicació Científica en reconeixement a "la seva trajectòria i qualitat sostinguda de continguts i capacitat de resiliència". Anna Mateu, la nostra col·laboradora en divulgació científica és cap de redacció de la publicació. Hem parlat del guardó amb ella i amb el director, Martí Domínguez.

A principis de juny coneixíem els guardonats amb els Premis Rei Jaume I, uns guardons creats per a impulsar la investigació i el desenvolupament científic. Òscar Martínez i Anna Mateu han conversat amb Fernando Valladares, guardonat en la categoria de Protecció del Medi Ambient per la seua investigació per a comprendre com interactuen les plantes als boscos, i com es veuen afectades pel canvi climàtic.

La ciència ens situa davant qüestions molt complexes, i la bioètica s’ocupa precisament d’intentar analitzar estos dilemes i d'establir uns marcs d’actuació en el camp de les ciències biològiques i de la salut. La investigació amb embrions humans és un bon exemple de les línies roges que es marquen en la investigació, perquè impliquen tota una sèrie de qüestions ètiques, morals i també en alguns casos de creences que cal combinar a l’hora de plantejar les investigacions.

Dos estudis valencians realitzats a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments del CSIC i del Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic de València ens han donat més dades sobre l’impacte de la Covid en la lactància materna. Els estudis no han trobat restes de virus en cap de les mostres de llet analitzades, però sí anticossos específics contra el virus.

Fem repàs de les persones guardonades amb els Premis Jaume I que cada any reconeixen la investigació i innovació en ciència i emprenedoria. També parlem de l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència que realitza la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia cada dos anys i ens serveix per prendre el pols de les relacions entre ciència i societat: l’interés en temes científics, la confiança en la ciència o la cultura científica de la ciutadania. 

La Solar Orbiter és una missió de l'Agència Espacial Europeua que, entre altres objectius, pretén aconseguir les imatges més pròximes del Sol, però també mesurar moltes altres dades que ajudaran a comprendre el funcionament de la nostra estrela. Hem parlat amb Julián Blanco, doctor en Física i investigador del Laboratori de Processament d’Imatges de la Universitat de València, que ha participat en el desenvolupament d’un dels instruments de bord de la Solar Orbiter.

Després de dos anys de tràmits, i alguns més demanant-la, este mes de maig s'ha aprovat la primera llei de canvi climàtic i transició energètica a Espanya. L’objectiu: la neutralitat climàtica al 2050.

Anna Mateu ens ha desvelat detalls molt interessants de la cançó de capçalera d'aquesta secció sobre ciència. Es tracta de la cançó 'El beso', del grup Hidrogenesse que forma part del disc 'Un dígito binario: Recital para Alan Turing'. És un homenatge a aquest matemàtic molt conegut pels seus treballs sobre intel·ligència artificial i pel seu paper per a desxifrar els missatges d’Enigma, la famosa màquina que utilitzaven els nazis per a enviar missatges codificats.

Els oceans suposen més del 70% de la superfície del planeta, però són un territori en gran part desconegut i inexplorat. Així i tot, el mar és font de biodiversitat, de riquesa, d’aliments i de benestar.

Hui parlem de ciència de materials, una disciplina en auge aquests últims anys i que obri la porta a moltíssimes aplicacions en camps com ara la medicina i el medi ambient.

Aquest mes d’abril s’han complit dos anys d’una imatge històrica per a l’astronomia: la col·laboració internacional Event Horizon Telescope feia pública la primera fotografia d’un forat negre. Entrevistem Iván Martí Vidal, investigador de la Universitat de València i autor del llibre 'Viaje al centro de un agujero negro'.

Divulguem la ciència amb Anna Mateu. Amb ella i amb Ana Peiró, investigadora del Grup de Farmacologia del Dolor de l’Hospital d’Alacant, parlem de la medicina del dolor.

Parlem de ciència amb Anna Mateu que ens explica, juntament amb l'investigador Daniel Ramón, què és el microbioma i quina és la incidència dels microorganismes que tenim al cos en el sistema immume.

Tanquem el programa amb ciència, parlant de la il·lustració paleonteològica... Una disciplina que mescla la ciència amb l'art. 

Divulguem la ciència amb Anna Mateu. I amb la investigadora Cristina Márquez, de l'Institut de Neurociències d'Alacant, ens endisem en el fascinant món del cervell.

En l'última mitja hora divulguem la ciència amb Anna Mateu. I la ciència ciutadana, concretamemt.

Ens acostem a l’aniversari de la declaració del primer estat d’alarma i el confinament de la passada primavera. Però si fem la vista enrere, i mirem aquells primers dies març, hi havia encara una sensació de control de la pandèmia. Potser es podia percebre certa preocupació, però en cap moment semblava que ens abocàvem cap al que vindria després.

Comencem destacant un aniversari, perquè aquesta setmana fa 20 anys que les revistes ‘Nature’ i ‘Science’ van publicar el genoma humà, i és una fita en ciència que molts comparen, per exemple, a la primera vegada que l’ésser humà va xafar la Lluna.