El raper Pablo Hasél ha d'entrar en presó per a complir una pena de nou mesos de privació de llibertat en estar condemnat per tres delictes: injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i injúries a les institucions de l'estat. El Tribunal Suprem ha resolt que la llibertat d'expressió no empara el cantant.

Aquesta no és la primera vegada que sota l'empara de la llei mordassa –aprovada per la majoria del PP en temps del govern de Mariano Rajoy– un artista s'enfronta a un juí penal: dos titellaires van ser detinguts a Madrid ara fa cinc anys, acusats d'enaltiment del terrorisme; el raper Valtònyc se'n va anar a Brussel·les per a evitar la presó; a més de Guillermo Zapata, exregidor de l'Ajuntament de Madrid en l'anterior legislatura, i Cassandra Vera, per uns tuits.

La presó serà per a Hasél una “trinxera de lluita”

L'advocat de Pablo Hasél, Diego Herchhoren, ha reiterat en el programa El dia À Punt que el cantant no s'hi presentarà voluntàriament i que entendrà la presó com “una trinxera de lluita”. Quant a l'opció de deixar el país, l'advocat afirma que Hasél sempre s'hi ha mostrat contrari i que el temps li ha donat la raó perquè “el fet de quedar-se és, precisament, el que ha motivat el debat polític i públic, i possibles reformes legislatives”.

Després de l'orde d'ingrés en presó, el Ministeri de Justícia ha anunciat que planeja reformar el Codi Penal perquè els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió no comporten penes de presó. El grup parlamentari d'Unides Podem al Congrés ha presentat una iniciativa perquè aquest delicte caiga del Codi Penal.

En aquest sentit, Diego Herchhoren considera que el govern està sent “clarament oportunista” perquè la proposta respon a un “mandat legal”. “El govern està obligat a materialitzar la reforma per dos motius: transposar una directiva europea de prevenció del terrorisme –que suposarà la derogació del delicte d'enaltiment del terrorisme tal com el coneixem a Espanya– i perquè el Comité de Drets Humans de l'ONU, en el seu examen anual a Espanya, ha recomanat reformes legislatives pel que fa als delictes d'expressió i d'ofensa al sentiment religiós”.

“La qüestió més greu”, critica el lletrat de Hasél, “és que la reforma no tindrà efecte retroactiu”. “S'adverteix que no es tractarà d'una ‘derogació’ sinó d'una ‘suavització’ d'aquests tipus penals, incompatibles amb un sistema democràtic, segons aquests organismes oficials”. Quant a la proposta d'Unides Podem, Herchhoren es mostra pesimista “per altres experiències durant el govern de coalició”.

“Tot el que no siga derogació, és maquillatge”

Durant el programa hem sumat les reflexions de veus expertes, com la de Carlos Almeida, director legal de la Plataforma per la Llibertat d'Informació, organització que demana la derogació total dels delictes d'opinió. “Agafar els articles relatius a les injúries a la monarquia, els delictes contra el sentiment religiós, l'enaltiment del terrorisme i tot allò referent a l'exèrcit, la pàtria, l'església i la monarquia i derogar-los. Tot el que no siga això, és un brindis al sol i maquillatge".

El professor de Dret Administratiu de la Universitat de València Andrés Boix ha subscrit el plantejament d'Almeida i ha afegit la seua preocupació pel fet que “a diferència d'Europa, on hi ha coses semblants, o bé les han eliminant o no les utilitzen. En canvi ací s'utilitzen”. A més, ha manifestat: “Ara tenim la tendència de donar poders de control i sanció a les administracions públiques sobre algunes manifestacions expressives de tipus ideològic”.