El laberint vegetal d’Onil, un tresor desconegut de la Comunitat Valenciana
El laberint de la Casa Tàpena és un dels laberints vegetals més grans d’Espanya i es pot visitar gratuïtament
El laberint vegetal de la Casa Tàpena, el monument a la verema de Requena i la platja de l’Ahuir (un dels espais més verges de la Safor) són els tres tresors de la Comunitat Valenciana que El meu lloc al món ens ha descobert aquesta setmana.
Acompanyats d’uns enamorats d’aquesta terra com són Joaquín Climent, Fele Martínez i Àlex Blanquer, el programa proposa un viatge pels indrets moltes vegades desconeguts de la Comunitat Valenciana.
El laberint de Casa Tàpena se situa a la comarca de l’Alcoià, als peus de la serra d’Onil. En un entorn natural privilegiat amb 7.056 m2 de superfície, amb vegetació predominant de xiprers i un cedre al centre.
En aquest laberint de desitjos i experiències, busquem un alacantí il·lustre: Fele Martínez. El lloc al món de l’actor és la interpretació, segons confessa, pero si s’haguera de perdre enlloc, sens dubte, ho faria a l’Alt Vinalopò. Amb ell hem fet un recorregut per Villena, Onil i Saix en un camí d’amor bidireccional on ha trobat amics que són germans.
Un espai verge de la Safor: la platja de l’Ahuir
En una autocaravana per a viatjar arreu del nostre territori, s’ha presentat Àlex Blanquer, qui ens ha confessat que la platja de l’Ahuir és un dels seus racons preferits al món. A mig camí entre Gandia i Xeraco, aquesta platja constitueix un espai ecològic de gran importància i bellesa que fa de transició entre els ecosistemes dunars i els d’interior. Un espai verge de la Safor.
És la platja de la meua infància, ací estan els meus records de xiqueta
L' únic monument dedicat a la verema està a Requena
Envoltada d’una geografia imponent, Requena és bressol del raïm, d’història i creadors. Terra de tradició de vi i vi que fa tradició. Des de La Avenida, l’eix central on transcorre la vida a Requena, l’actor Joaquim Climent ens descobreix el seu patrimoni cultural, la gastronomia i la festa del raïm.
Amb ell visitem l’església de Sant Nicolau, la més antiga de la localitat, per a admirar la restauració del temple després dels bombardejos de la guerra de Secessió. Una restauració que conserva la “ferida” de guerra, embellida per la marca del temps.
Requena i el vi van de la mà, la importància del raïm marca l’economia, els costums, les festes i la vida. La ciutat va voler dedicar un monument a una de les activitats vinculades a l’essència més profunda de la terra: el moment de la recol·lecció del raïm. És l'únic monument dedicat a la verema que existeix.
Però, Requena és també coneguda per una activitat distintiva, l'elaboració de cava. Emilio Expósito, president de l’Associació d’Elaboradors de Cava de Requena, explica que la iniciativa sorgeix el 1982 i que es tracta d’un cava “elaborat, criat i fermentat a Requena.“ Joaquín Climent va ser el primer ambaixador del cava de Requena, tot un orgull per a l'actor, que la paraula cava es vincule a la nostra comunitat.
Ens formem com a persona en els primers anys de vida, jo vaig aprendre a entendre el món a Requena. Als 17 anys me'n vaig anar, però sempre, d'alguna manera, hi he estat
Descobreix ací el programa complet d’El meu lloc al món.
