Capítol 5. Casas Sala, traïció i mort en l'auxili a la república
Diputat republicà per Castelló, Casas Sala fou executat quan només tenia 39 anys. Nascut a Manresa, el desterrament el va portar a Alcalà de Xivert, a on va ser estimat pel seu compromís amb els més desfavorits. Va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana i artífex de la columna que pretenia recuperar Terol. Allí, no obstant, va trobar la mort. El seu cos continua en una fossa.
El nom de Casas Sala havia caigut en una espècie d’oblit del qual comença a emergir gràcies al treball d’un reduït grup d’investigadors i investigadores que estan redescobrint la seua dimensió humana i política. Ell era un diputat català a qui un desterrament havia portat a Alcalà de Xivert per a convertir-se en una de les figures republicanes clau de Castelló. Fou el cap de la columna que es va dirigir a Terol per a defendre legítimament la República i sufocar la rebel·lió de l’any 36 que allí havia triomfat. La iniciativa acabà amb el seu afusellament lluny de casa, després d’un juí teatral. Amb la seua mort desapareixia no sols un diputat sinó també un home carismàtic que fou represaliat per la seua activitat com a advocat defensor dels treballadors.
ESTUDIANT DE DRET PER A PODER DEFENDRE ELS OBRERS
Naix el 24 de gener de 1897 a Manresa. Casas Sala comença molt prompte a sentir empatia pels problemes de la classe treballadora. És encara xiquet quan ocorre la Setmana Tràgica de Barcelona, però la seua consciència política creix i decidix estudiar Dret.
Pascual Marzal és professor d’Història del Dret de la Universitat de València i autor del llibre El diputado Casas Sala: una aproximación biográfica. Amb esta obra va guanyar el VII Premi d’Investigació Històrica Vicent Giner a Alcalà de Xivert. Marzal el qualifica com un home valent, poc reivindicat, entre altres coses perquè va morir molt al principi de la guerra.
Treballava de valent i es comprometia amb els necessitats; este compromís irreductible fa que fora molt estimat
Punxa ací per a accedir al web de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
DESTERRAT A ALCALÀ DE XIVERT
Francesc Casas Sala tenia 29 anys quan va ser empresonat i condemnat al desterrament. La causa és confusa, encara que algunes dades aportades pel professor Marzal apunten, entre altres, a enfrontaments amb el governador civil de Barcelona. A Alcalà de Xivert prompte es guanyaria l’afecte de la seua terra d’adopció, com conta l’historiador local José Moya:
Amb l’alcalde de Morella crearia una relació que els portaria a fundar Esquerra Republicana, un projecte polític ràpidament exitós del qual parla Jordi Tàrrega Sangüesa, net de Matías Sangüesa, figura a la qual dedicarem un altre capítol d’esta sèrie:
“Casas Sala va intentar millorar la vida de la gent que l’envoltava. Parlava amb molts llauradors, i es va adonar que, per a créixer, la terra necessitava aigua. Volia un transvasament per a Castelló.”
PRESIDENT D’ESQUERRA REPUBLICANA I, COM AZAÑA, MAÇÓ
Azaña anava a ser el punt d’arribada de la carrera política de l’advocat Casas Sala, que a partir de 1931 participarà en les eleccions municipals i constituents, encara que de moment sense èxit. L’adhesió al projecte d’Azaña encara és motiu d’estudi: Casas Sala era un fervent federalista, un home defensor del país i la llengua, una perspectiva molt allunyada del pensament d’Azaña, que no estimava els nacionalismes. L’historiador Eladi Mainar planteja raons pràctiques en la base de la seua decisió.
Raons pràctiques i també potser d’altres tipus. Federalisme i maçoneria van de la mà en este període històric: Azaña era maçó i Casas Sala també. Es va incorporar a la lògia Resurrección i adoptà el nom de Servet, el metge aragonés, assumint-lo com a pseudònim.
La Segona República Espanyola fou proclamada el 14 d’abril de 1931. No seria fins al 4 de març de 1936 quan tocaria cel: amb 39 anys acabats de complir i després de superar molts entrebancs i també prejuís que el descrivien com un foraster, Casas Sala va obtindre l’acta de diputat per Castelló. El 18 de juliol de 1936 sorprén a Casas Sala a Barcelona, i de seguida torna per a ajudar a organitzar l’acció en les zones on havia triomfat l’alçament. Així es forma una columna que suposaria una trampa mortal.
LA COLUMNA CASAS SALA: INTUÏCIÓ, TRAÏCIÓ I UN FINAL TRÀGIC I PREMATUR
L’historiador David Garrido explica que la conformaven milicians voluntaris i guàrdies civils. Casas Sala no es fiava d’estos últims, però les autoritats insistiren i, malauradament, la seua intuïció estava ben encaminada.
Eladi Mainar recalca que Casas Sala intuïa el perill d’incloure els guàrdies, però va haver d’obeir ordes superiors.
Les intencions revolucionàries d’alguns sindicats varen enfurir oficials i números de la Guàrdia Civil, que tingueren l’excusa perfecta per a rebel·lar-se
Segons l’historiador José Moya, molts components de la Columna eren d’Alcalà de Xivert, i donaren el pas perquè el responsable de l’acció era Casas Sala.
Però la majoria dels treballadors no té armes; confia que arriben. La Guàrdia Civil en té, i es gesta la traïció passant Sagunt. Manuel Girona fou alcalde d’esta ciutat, primer president de la Diputació de València de la democràcia i més recentment escriptor del llibre Una miliciana en la Columna de Hierro, on es fa referència a estos successos.
“A la Puebla de Valverde, els guàrdies civils, quan estan descuidats els treballadors, es rebel·len, fan una carnisseria i se’n passen a l’enemic”
Per a l’escriptor i editor Rafa Arnal, el caos d’eixos dies va precipitar accions en les quals no s’havien comprovat adequadament les lleialtats.
La columna estava dividida i després de la gran matança alguns milicians aconseguixen arribar a on està Casas Sala per a demanar-li que fuja i salve la vida. Ell es negà. Va ser detingut, portat a Terol i sotmés a un juí sense cap garantia.
El diputat republicà Casas Salas va ser afusellat l’1 d’agost de 1936. Fins diversos dies després la seua família no va poder confirmar-ne la mort. Encara hui el seu cos està en una fossa del cementeri de Terol.
La seua viuda estaria present el 18 d’abril de 1937 en el massiu homenatge al diputat afusellat que es va retre a Barcelona, i es va posar el nom de Casas Sala a un carrer de la ciutat. L’acte va ser multitudinari.
Però ja el segon aniversari de la seua execució quedaria molt diluït. S’havia entrat en la guerra i hi havia milers de víctimes. El record de Casas Sala començà a quedar soterrat sota el pes de la tragèdia nacional. Després, Barcelona va llevar el seu nom del carrer per a dedicar-lo al Duc de la Victòria, el personatge que va ordenar bombardejar-la en 1842. Hui és senzillament el carrer del Duc. Casas Sala no ha tingut restitució.
Això és la versió web del capítol 5 d’“#El mur: els noms de la memòria”, titulat “Casas Sala, traïció i mort en l’auxili a la República”. És un podcast multimèdia amb accés per les ones de ràdio, web i xarxes.
La sèrie documental s’ha fet mitjançant una col·laboració entre la Universitat de València i À Punt Mèdia.
En els reportatges han treballat: Carlos López Olano en la direcció, la redacció i la presentació. Lola Bañón i Eduard Torres en la redacció i locució; en la imatge, el disseny visual i el web, Sergio Formoso. En l’edició i la realització sonora, Pepe Moreno. Producció executiva À Punt: Inés Mengual. Contingut À Punt: Xelo Ribera. Correcció lingüística: Ofèlia Sanmartín.
La sintonia del podcast és una versió del “Bella Ciao” gravada expressament per Andreu Valor i el Cor de l’Eliana, amb el seu director Nelo Juste, i amb la col·laboració dels músics Blai A. Vañó i Hèctor Tirado.
