Els familiars intolerants, l'exhibicionisme de les emocions i altres línies roges per a Inés Hernand
Àrtur Martínez i Ame Soler han convidat la comunicadora a El piset per a parlar sobre comportaments intolerables
Comportaments, gustos o actituds que no ens agraden i de les quals cal allunyar-nos. Així es defineix una red flag, un terme que ha envaït les xarxes socials per a parlar d’allò que volem lluny. En valencià diríem “línia roja” o "gomet roig" i és del que han parlat les últimes convidades d’El piset, l’espai de debat conduït per Àrtur Martínez, vocalista de La Fúmiga i la il·lustradora Ame Soler. Entre les convidades, Inés Hernand, advocada, influenciadora, humorista i comunicadora, coneguda per presentar Gen Z de Playz, col·laborar en La Resistencia i també per haver presentat el Benidorm Fest. En el seu canal de YouTube es va donar a conéixer per parlar de qüestions legals de manera divulgativa i ara té 453.000 seguidors en Instagram.
A continuació fem un repàs de totes les línies roges que ha enumerat Inés en el seu pas per El piset.
La línia roja més gran: “Com a bona taure, la més gran de les 'red flags' és la deslleialtat”
En les persones hi ha una cosa que Inés Hernand no pot suportar: “que et deixen a l’estacada”. “Tinc una relació molt tòxica amb el tema de l’abandonament”, ha explicat.
En un pis compartit: “No em pareix agradable sentir el meu company de pis practicar sexe”
A l’hora de compartir un pis existeixen moltes línies roges que no cal sobrepassar perquè hi haja una convivència harmònica i Inés Hernand ens ha confessat que en alguna ocasió ha hagut d’abandonar el seu pis per tal d’evitar sentir el seu company de pis practicar sexe: “Eixes respiracions, eixos sorolls, eixes olors…”, considera que és millor no compartir-los i que es queden en un àmbit íntim.
Amb les amistats: “Les línies roges es desenvolupen amb més naturalitat entre amics que amb una parella o els pares”
Segons Inés Hernand, “hi ha una cosa que va inherent amb l’ésser humà i que ens du a tindre relacions amb persones que tolerem”. Eixes són les amigues i els amics, ni la família, ni la parella.
En la parella: “Tot és fàcilment millorable”
En la societat de la hiperproductivitat en què vivim i on l’individu està habituat a consumir estímuls diferents cada quinze segons, “tot és fàcilment millorable”. Com diu Inés Hernand, açò ens afecta també en la nostra vida social i fa que “quan hi ha alguna cosa d’una relació personal que no ens interessa, la descartem”. Enfront d'aquest problema, la comunicadora aconsella revisar la nostra pròpia relació amb nosaltres mateixos, amb l’afectivitat i recomana “no empalmar relacions” per conéixer-nos millor, a nosaltres mateixos.
Amb u mateix: “Tenim un índex de tolerància molt baix”
La intolerància comença en u mateix. Hi ha comportaments que no acceptem perquè són reflex de defectes que reconeixem en nosaltres mateixos, però com diu Inés Hernand en clau d'humor, “el fet de ser imbècil és transversal, et pot tocar a tu”. Al llarg de la vida passem per situacions o escenes en què ens frustren i que per la nostra educació, no hem aprés a gestionar: “no se’ns ha educat en això i no tenim ferramentes ni recursos emocionals”.
En la família: “Has de posar límits”
Segons la comunicadora, “sostindre la institució de la família és el primer símptoma de feixisme”, ja que és un espai on conviu la intolerància, una intolerància que en paraules d’Inés, no s’hauria de consentir.
En les xarxes socials: “L’exhibicionisme de les emocions per a mi és una línia roja”
En el context de l'exhibicionisme en l'àmbit digital hi ha una cosa que Inés no aguanta i és "veure plorar algú en xarxes socials".
En la faena: “Que la gent no se sindique”
En la feina és on es desenvolupen la meritocràcia i les jerarquies més clares, que són coses que Inés no pot aguantar. De la mateixa manera no tolera “que la gent no se sindique”. Assegura que ella sempre ha estat en els comités d’empresa i ha vetlat pels interessos dels treballadors i les treballadores des d’un punt de vista molt activista.
Altres línies roges:
- “Parlar de política mentre estic de festa”.
- “No suporte la gent que canta molt bé en anglés”.
- Que a casa “tingues la decoració d’un xiquet de 14 anys quan tens 55”.
- Que algú vulga fer una cosa artística amb ella rotllo “et vull dibuixar o que entra a casa i et toque la guitarra”.
- “Acaparadores d'atenció”, és a dir, la gent a la qual no li estàs preguntant res i opina o quan t’ha passat una cosa i a eixa persona també, o encara més.
- Les frases com “assentar-se per a sentir-se, una miqueta de sud per a perdre el nord o que bé s'està quan estem bé” o també etiquetes com #acípatint, #desconnectarperaconnectar o #treballances. “Neoliberalismes, no puc amb ells”, diu.
