Javier Plaza, catedràtic de Dret Civil: “El buit legal a Espanya està provocant la total desprotecció dels menors de cara a la pornografia en internet”

Escoltar les confessions dels menors i joves adolescents en el programa documental Generación porno, així com el posterior debat al programa 400 anomenat Els joves i el porno és descobrir un submon que conviu amb nosaltres, una realitat que moltes persones, hui dia, desconeixen. En part, perquè la tendència és evitar parlar de la pornografia amb altres, i difícilment amb la família. Aquest treball audiovisual ha facilitat adonar-se d’un fet: que en el món adult de la pornografia virtual està permesa l’entrada dels menors, que arriben quasi per accident. El documental també ha evidenciat una generació que creix i s’educa de la mà del porno.

En conéixer la impunitat amb la qual les empreses de productes pornogràfics permeten als menors accedir a les seues pàgines, i en escoltar als joves explicar com aquest costum s’ha estés fins a convertir-se en una “pràctica habitual”, cal preguntar-se què més ha de passar perquè Espanya tinga una llei que protegisca els menors de la pornografia en internet. Hem preguntat a Javier Plaza Penadés, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, expert en noves tecnologies i intel·ligència artificial.

P. Els menors, troben els continguts pornogràfics fàcilment, o, per contra, “el porno els troba a ells”, com apunten alguns especialistes?

R. Així és. Els continguts pornogràfics troben els joves amb molta facilitat. Per exemple, a molts d’ells, quan accedeixen a plataformes gratuïtes de pel·lícules o futbol de pagament, els apareixen les famoses finestres emergents (pop up) amb aquests continguts, que capten amb facilitat la seua atenció i curiositat.

A partir d'ací, aquests continguts passen a formar part de la seua vida quotidiana. Els descarreguen en els ordinadors i dispositius, també els manipulen amb programes informàtics i d'intel·ligència artificial, o els comparteixen i els comenten entre ells. Desgraciadament, la majoria de les vegades els seus pares o representants legals desconeixen aquesta realitat.

La majoria de les pàgines de contingut pornogràfic no té cap filtre per a controlar l'edat efectiva dels usuaris, i si els tenen, són fàcilment vulnerables. Javier Plaza - Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València

P. La justícia és efectiva a l'hora de tancar plataformes que difonen continguts culturals, com ara pel·lícules. Com pot ser que aquestes altres pàgines, que difonen continguts pornogràfics extrems, aberrants i que estan vora la il·legalitat, campen amb tota llibertat i estiguen a l'abast d'un menor d'edat?

R. Cal destacar que la normativa de Serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic —que preveu la possibilitat de tancar pàgines web pels seus continguts objectivament perjudicials per a la joventut i per a la infància— en la pràctica, la seua possibilitat legal ha quedat reduïda al tancament de pàgines de contingut pornogràfic de naturalesa pedòfila. La normativa no afecta les pàgines que permeten a menors accedir als continguts pornogràfics en línia. 

La pornografia difosa en internet realitzada per adults i lliurement consentida és lícita, sempre que siga dirigida a usuaris majors d'edat. El problema comença quan els continguts arriben a menors d'edat. I per què passa açò? Perquè la majoria de les pàgines de contingut pornogràfic no té cap filtre per a controlar l'edat efectiva dels usuaris, i si en tenen, són fàcilment vulnerables.

Aquest accés sí que és il·lícit. Hauria d'estar perseguit en la llei d'una forma més efectiva i contundent, però actualment gaudeix d'una total impunitat legal en Internet. En definitiva, els menors accedeixen a pàgines porno en internet sense que les persones o empreses que difonen els continguts tinguen cap responsabilitat, ni siguen objecte de cap mena de sanció. Aquesta és precisament la llacuna jurídica que s'ha de mitigar, com s'està fent ara a França, precisament perquè ells també han detectat el problema.

Actualment, existeix a Espanya i també a la Comunitat Valenciana un total desistiment per part dels poders públics per a fer front a aquest problema normatiu. Javier Plaza Penadés - Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València

P. En resum, quina és l’actual situació legal pel que fa a la protecció de joventut i de la infància?

R. Es pot parlar d’un buit legal que a Espanya està provocant la total desprotecció dels menors davant la pornografia en internet. Hi ha una absència d'una normativa adequada que sancione de manera efectiva l'accés dels menors a continguts pornogràfics dirigits a persones adultes. O, dit amb altres paraules, existeix a Espanya i també a la Comunitat Valenciana un total desistiment per part dels poders públics per a fer front a aquest problema normatiu.

I la indústria del porno i els propietaris d'aquests webs estan encantats amb aquesta situació de buit legal. La falta de control genera un major nombre d'usuaris i a més a més no tenen cap responsabilitat clarament delimitada en la llei. 

Per això fa falta una vertadera llei de protecció integral de menors en Internet, tant autonòmica com nacional, amb solucions modernes i noves, com les que s'implantaran a França. Allí no es permetrà difondre contingut pornogràfic si el responsable de la pàgina web o de l'espai en xarxa no adopta, amb caràcter previ, sistemes fiables d'identificació per a l'accés a aquests continguts, amb la finalitat de fer impossible que les persones menors puguen accedir al material pornogràfic. I a més, amb una responsabilitat tant administrativa com civil si, tot i tindre sistemes d'identificació, continuen accedint-hi. França vol imposar fins a 500.000 euros, per cadascuna de les pàgines que infringeixen la llei. 

I, evidentment, aquestes mesures legals s'han d'implementar i completar amb mecanismes d'educació i responsabilitat entre la joventut pel que fa a l'ús d'internet i de les xarxes socials, però insistisc, sempre amb una legislació nacional i autonòmica protectora i moderna, adaptada a la nostra realitat social actual, que pose l'accent a exigir responsabilitat i a sancionar a aquells que pugen continguts inadequats per a menors de manera impune.

França vol imposar fins a 500.000 euros per cadascuna de les pàgines que infringeixen la llei. Javier Plaza - Catedratic de Dret Civil de la Universitat de València

P. I per on cal començar…?  

R. Falta voluntat política de solucionar-ho de manera efectiva i a través d'una llei adequada. Fa falta tindre consciència del problema i de la seua dimensió. De fet, tenim el problema perquè les lleis de protecció del menor que existeixen actualment a Espanya no han sabut abordar-lo, i han traslladat a vegades la responsabilitat a pares i tutors, en lloc de focalitzar-la en les persones i empreses que pugen els continguts pornogràfics amb total impunitat i sense preocupar-los que hi puguen accedir menors des de qualsevol dispositiu.

A la pregunta "Per on cal començar?", jo responc que cal que el govern present un projecte de llei, o que qualsevol grup polític presente una proposició de llei, ja siga en el Congrés, per a l'àmbit territorial nacional, o en qualsevol comunitat autònoma, per al seu àmbit territorial. 

A més, aquesta normativa de protecció, al meu entendre, ha de ser “integral”, tant en mesures a adoptar com en les matèries a regular, perquè la mateixa impunitat que existeix amb la pornografia, també es produeix amb l'assetjament entre menors, així com en el dret a l'oblit de menors, o en les pàgines que proposen desafiaments de risc per a adolescents; també està el neuromàrqueting agressiu, i es pot treballar en la prevenció de malalties relacionades amb trastorns alimentàries, la protecció enfront de fraus i amenaces dirigits a menors, i així un llarg etcètera. 

A més, aquesta futura normativa hauria d’incloure les xarxes socials i els metaversos o sistemes d'intel·ligència artificial, que tenen també problemàtiques i normatives singulars.

Estem parlant del problema de la pornografia, però internet també és la causa de moltes de les malalties greus que pateix la infància i l'adolescència com són l'anorèxia i la bulímia, difoses a través de la xarxa amb la mateixa impunitat. Javier Plaza - Expert en noves tecnologies i intel·ligència artificial

P. El psicòleg i sexòleg José Luis García ha dit en el programa Generació porno: "Què vos semblaria si en el col·legi hi haguera una màquina expenedora de porros, heroïna, cocaïna i alcohol? I què et semblaria que els ho donaren gratis? Perquè això està ocorrent amb el porno." Les paraules del psicòleg, quina opinió li mereixen?

R. Que desgraciadament, i per a vergonya de la nostra societat, té tota la raó. Les persones menors estan absolutament desprotegides enfront de continguts nocius per a la seua formació i fins i tot per a la seua salut. Ací estem parlant del problema de la pornografia, però internet també és la causa de moltes de les malalties greus que pateix la infància i l'adolescència com és el cas de l'anorèxia i la bulímia, difoses a través de la xarxa amb la mateixa impunitat amb la qual es difon la pornografia.

Més de 130 entitats reclamen un pacte d'estat

L'Associació Europea per a la Transició Digital ha impulsat un escrit que subscriuen ja més de 130 entitats, entre elles Unicef, Anar o Save the Children. Reclamen que s'arribe a un pacte d'estat perquè s'adopten mesures que limiten l'accés dels menors a continguts digitals nocius, entre estos la pornografia. Totes elles compten amb el suport de les fiscalies, també de la de la Comunitat Valenciana. Escolta Teresa Gisbert, fiscal superior de la Comunitat Valenciana.