"La boca és la caixa negra de les persones": un pont bucal, clau per a resoldre el crim de la llacuna de Rabassa

El 10 de juliol del 2015, fa tan sols set anys, tres joves es desempalleguen de la calor a les llacunes de Rabassa, un paratge a tan sols dos quilòmetres d’Alacant, que si bé no és apte per al bany, molta gent hi acudeix. Així comença la nova entrega de L'hora fosca.

Es tracta d’unes basses artificials d'aigua salobre, situades molt prop de Sant Vicent del Raspeig, que de sempre han sigut utilitzades per la ciutadania per a llançar vehicles, motocicletes, fins i tot armes, per la qual cosa la policia les considera "l’abocador de delinqüents". 

José Luis Fajardo, cap del Grup d’Homicidis d’Alacant (entre el 2012 i el 2019) ha relatat a l’equip de L’hora fosca que aquell dia calorós de juliol "tres joves que anaven en un bot unflable van trobar una maleta sospitosa". En avisar a la Policia, els equips van acudir i com que estava trencada per un costat van advertir que desprenia una pudor de putrefacció. Tot apuntava que allí dins hi havia un cos humà.

Els joves van contar a la policia que havien vist una altra maleta surar a prop. La segona maleta va completar la macabra troballa després de comprovar-se que la segona contenia restes cadavèriques. També portava objectes pesats perquè acabara al fons de la llacuna, però una errada de càlcul va fer que la maleta acabara surant.  

Com ha explicat a l’equip de L’hora fosca Francisco Saiz, membre del Grup de la Policia científica d’Alacant, l’autòpsia presentava moltes dificultats, per la manera com estava esquarterat el cos. Finalment, van arribar a obtindre algunes dades per a començar la investigació: es tractava d’un home de raça caucàsica, prop dels cinquanta anys, d'1,70 cm d’alt. L’autòpsia també va reflectir que el cadàver presentava cinc colps forts al cap. També tenien indicis del tipus de ferramenta per a fer els talls post mortem. 

La boca és la caixa negra de les persones… pot dir-te des de quina alimentació has portat, quina vida has tingut, fins a identificar-te

"Estàs veient la maldat humana"

Els membres de la policia han reconegut que en el moment d’una autòpsia com aquesta “el que estàs veient damunt d'una taula és la maldat, la maldat humana… i vulgues o no t'afecta, clar que t'afecta".

El fet d’haver estat el cos dins de l’aigua va complicar el treball dels forenses perquè l'epidermis havia desaparegut i la dermis estava macerada… "i va ser més difícil saber-ne la identitat… però la boca és la caixa negra de les persones… pot dir-te des de quina alimentació has portat, quina vida has tingut i identificar-te", ha dit uns dels membres de l'equip d'investigació.

La troballa al maxil·lar superior d’un pont metàl·lic estrany era una bona pista. Però calia demanar ajuda als especialistes. Els odontòlegs consultats van dir que aquesta tecnologia des de fa molt de temps no s’utilitza, però que als països de l’Est s’ha usat molt més temps.

Els investigadors se centren en la recerca de la identitat de la víctima. I després de moltes recerques troben el model de maleta a un basar xinés al barri del Pla… A partir d’ací una seqüència d’esdeveniments porten els investigadors cap a un veí de Bulgària: Velko. D'ell sembla que són les restes cadavèriques trobades dins de les maletes. Però qui és Velko? La policia explica a l'equip de L'hora fosca que és un treballador de la construcció, "un bon tipus", que per tal de treballar es movia entre Alacant, Alemanya i Bulgària. A Alacant vivia al barri del Pla, prop del centre. Un barri amb moltes persones migrants. I que estava enamorat d'una dona.

Qui va ser l'última persona que el va veure amb vida. Qui eren els seus amics. Qui eren Nicolai i Elena, el matrimoni búlgar bon amic de Velko. Qui era l'exparella russa, Lena Yakusheva —que quan el matrimoni l’anomena sembla tindre por, segons els investigadors—. I qui era el búlgar Stanis…

El desenllaç del cas, en 'L'hora fosca'