L'assassinat de Teresa a València: el que semblava una mort natural esdevé una complexa investigació
'L'hora fosca' tracta el cas de la mort d’una dona de 82 anys que passa inicialment desapercebuda, però que finalment es converteix en un crim amb molts interrogants
L’estiu del 2018, en plena onada de calor, les persones que passen la canícula a la ciutat, envoltades d’asfalt, tot i les elevades temperatures intenten continuar la rutina. Una d'elles és Teresa, una veïna de València que viu al carrer Balears. Ella és propietària d’alguns immobles i també compta amb alguns empleats. A més a més, és voluntària en Missió Urbana, una associació integrada per diverses esglésies evangèliques de la ciutat de València, que ajuda persones en exclusió social, i en la qual cosa Teresa és una persona molt coneguda i volguda . Teresa és evangèlica protestant.
Un diumenge d’aquell mes d’agost Teresa va decidir acudir, com feia cada diumenge, a l’església Evangèlica del carrer Sueca de València per tal d’assistir als serveis religiosos. I en acabar va tornar a casa, al carrer Balears, a dinar. Després de dinar va rebre a una persona que l’ajudava a netejar sa casa.
Aquell diumenge d'agost, Elisabet, una de les filles de Teresa, que estava de vacances fora de la ciutat, va cridar sa mare al mòbil, però com que Teresa era una dona amb molta activitat, la filla no es va preocupar que no li agafara la telefonada. La va tornar a cridar dilluns i en veure que ja no li contestava, va demanar al seu cunyat Àngel que s'acostara a veure si passava alguna cosa. Àngel i Ruth, l'altra filla de Teresa, vivien a dos minuts d’ella.
Tota una seqüència d’esdeveniments porta els investigadors a seguir pistes des de València fins a la Pobla de Vallbona, Llíria i Bétera.
Quan Àngel va tocar a la porta des de baix no va obtindre resposta, així que va decidir utilitzar les seues claus. “El primer que em va cridar l’atenció és que ella sempre passava el forrellat, però aquell dia no. Ja vaig tindre un mal presagi”. Així va començar el seu gendre el relat als investigadors. Àngel la va trobar al llit, freda. Com ell els va dir, semblava que havia patit un infart, perquè no hi havia evidències de res més. El gendre va cridar la policia, immediatament.
Esther Maldonado, cap del Grup d’Homicidis de València, ha relatat a l’equip de L’hora fosca que dins de la casa estava la seua bossa de mà, les seues targetes i els diners… I com que en un primer moment tampoc veuen cap indici de violència, tot apuntava una mort natural. Com que no hi ha un metge que certifique la mort, es procedeix a l’alçament judicial.
Segons ha contat Ruth, una de les filles, a l’equip del programa, “tota la família és evangèlica protestant i l’aspecte espiritual és molt important… Tot al voltant de ma mare tenia a veure amb la religió cristiana i amb Deu… Ella sempre ha ajudat als altres, amb donatius o el que fera falta”.
Però de sobte la família, mentre estava al tanatori, s'assabenta per un familiar que la premsa parla que la mort de Teresa podria ser un crim. És el que va publicar Ignacio Cabanes, periodista de Levante-EMV, que també ha col·laborat amb l’equip de L’hora fosca. Així, mentre la família deia que la policia els parlava de “mort natural”, la premsa publicava que la mort havia sigut “violenta”. Tot el mateix dia. Però és l’autòpsia la que té l’última paraula.
Carmen Rodero, metgessa forense de l’Institut de Medicina Legal de València, ha explicat que van trobar unes lesions en les galtes, la barbeta i el nas. Unes lesions externes que juntament amb altres indicis els porta a iniciar l’autòpsia “amb certes precaucions”.
Tota la informació estava sota secret de sumari. Mentrestant, en els tres mesos que han passat els familiars han buidat el pis, han retirat els efectes personals… però queda la caixa forta al seu lloc. I la sorpresa és que una vegada oberta apareix buida, sense diners ni joies, ni les fiances dels immobles de la víctima, que les filles sabien que sa mare guardava. Aquest fet fa sospitar la policia.
El detall esclaridor de l’ADN
A partir d’aquest moment, els investigadors comencen a trobar nombroses pistes noves. Com la d'un treballador de la víctima que semblava que era l’última persona que la va veure amb vida aquell diumenge de vesprada. Com ha relatat a l’equip de L’hora fosca Esther Maldonado, cap del Grup d’Homicidis de València, “finalment van arribar les mostres d’ADN obtingudes en l’autòpsia, i el que mostraven era que en tres de les deu ungles hi havia presència d’ADN d’un home de qui la policia no tenia dades a les bases policials".
Francisco J.B.B., membre del grup d’Homicidis de València (CNP, 2011-2019), ha afirmat que aquella nova evidència “ens indica que Teresa li va clavar les ungles a qui l'estava asfixiant…”. Però de qui era aquell ADN? De sobte, tota una seqüència d’esdeveniments porten els investigadors a seguir diferents pistes des de València fins a la Pobla de Vallbona, Llíria i Bétera.
