La pel·lícula 'La vida de David Gale', clau en la investigació de la mort de Mario Miralles
El true crime L’hora fosca destapa les claus d'aquest cas d'Ontinyent i l’impactant gir en la resolució del cas
Ni l’escena del crim, ni l’extravagant modus operandi, ni les rocambolesques motivacions amagades. El que més sorprén de la mort de Mario Miralles és la seua similitud amb una cinta cinematogràfica dirigida per Alan Parker el 2003: La vida de David Gale, un inquietat thriller psicològic protagonitzat per Kevin Spacey, on part de la trama del metratge consisteix a simular un homicidi en un cas de suïcidi. El true crime L'hora fosca descobreix un paral·lelisme mil·limètric amb la història de Mario que exemplifica com la realitat, de vegades, supera la ficció.
Escenificar el seu propi suïcidi
L'11 de setembre de 2012 troben mort Mario Miralles a sa casa d'Ontinyent. Estava emmanillat amb una corda i tenia el cap dins d'una bossa. Una escena pròpia d’un thriller que posa en marxa la labor d’investigació per part dels agents policials i la Unitat d’Anàlisi de Conducta.
La primera hipòtesi que cobra força és la d’un assassinat. És per això que l’anàlisi se centra en l’entorn laboral i personal de la víctima. Però ni les motivacions econòmiques ni sentimentals semblen tindre consistència, ni funcionen com a motor del crim. De fet, la policia investiga la vida privada de Mario i descobreix mentides sorprenents que ell mateix ha difós al respecte. Fabulacions que Miralles mateix ha disseminat en el seu entorn que no s’ajusten a la realitat i que tenen per objectiu aparentar una vida de luxe amb un estatus superior al real. Aquestes mentides desconcertants contaminen la investigació i tenen un punt inquietant per als investigadors, en tant que s’acumulen les quimeres que havia generat sobre la seua pròpia vida.
Una vida de mentides: les cares ocultes de Mario
L’anàlisi del presumpte crim des d’un vessant psicològic ofereix les claus que han buscat els investigadors durant més d’un any. La personalitat de Miralles revela una intenció constant per aparentar un estil de vida que no s’ajusta de cap manera a la realitat. Llogava vehicles d’alta gamma per a les trobades familiars i presumia d’inversions financeres i propietats immobiliàries.
Una vida de luxe amb què volia mostrar-se ben relacionat econòmicament, amb contactes i influències en el món financer i social i, fins i tot, sentimental. L’objectiu era aparentar una vida fantàstica i exitosa marcada pel poder i l’estatus. Un contrast absolut amb la solitud real amb què vivia, que segons explica el catedràtic de criminologia de la Universitat de València, Vicente Garrido, és la base de la sensació de fracàs que tenia. En paraules del criminòleg, el punt clau és que Mario havia generat un món imaginari on es veia a si mateix com un triomfador, amb un paper destacat.
“S’enfrontava a un fracàs derivat de les seues pròpies expectatives”
Però el recorregut d'aquesta vida de mentides no era il·limitat i Mario era conscient que es podria descobrir en algun moment. Aquesta premissa alerta els investigadors: tenia por la víctima a ser descobert?
La possibilitat de suïcidi capgira la investigació
La minuciosa anàlisi per part de la Unitat de Conducta posa damunt la taula la hipòtesi del suïcidi, davant les incoherències trobades en l’escena del crim. Tot apunta que la víctima va escenificar la seua pròpia mort. El detonant que confirma aquesta hipòtesi per resoldre la investigació es troba en una cinta de vídeo que Mario tenia a casa: La vida de David Gale. Un film que aporta un esgarrifós paral·lelisme amb el cas de Mario que deixa bocabadats els investigadors. Sense dubte, un gir en la investigació digne d’un guió cinematogràfic.
Descobreix la reconstrucció del cas i la investigació del crim de Mario Miralles, que va commocionar el veïnat d’Ontinyent.
Tens tots els continguts del programa L’hora fosca en el web d'À Punt Mèdia.
