Ara en la televisió
SANTA MISSA
“Criat que és ben pagat, té sempre el braç preparat”
N’hi ha més d’una teoria, però es conta que a la Barcelona de principis del segle XIX els calderers gitanos eren coneguts per recórrer les pastisseries oferint reparar els perols de coure, olles, motles i altres utensilis deteriorats. Molts dels pastissers els oferien en agraïment algun bescuit de planxa que els calderers enrotllaven per a transportar-lo més còmodament (davall del braç).
Una altra versió conta que una monja va descobrir la recepta d’este dolç en un viatge a Egipte i la va portar a Espanya. En un primer moment es va conéixer com “braç egipcià”, i el terme va acabar derivant en el nom que tots coneixem.