Coca de Castelló
No és la típica coca
Ingredients
- 250 g de creïlla
- 125 g d’ametla molta molt fina
- 125 g de sucre
- 3 ous
- Ratlladura de llima i taronja
- Sucre de llustre
- Sal
Elaboració
- Bollim la creïlla, la deixem refredar i la pelem.
- Xafem la creïlla i la mesclem amb els rovells d’ou.
- Hi incorporem l’ametla molta i la ratlladura dels cítrics, i ho barregem bé.
- Muntem les clares amb un pessic de sal.
- Hi afegim el sucre fins a obtindre’n un merengue ben ferm.
- Incorporem les clares al batut dels rovells i ho mesclem.
- En una llanda amb paper vegetal, hi aboquem la mescla.
- Ho enfornem a 180 °C durant 25 minuts, aprox.
- Ho servim empolvorat amb sucre de llustre.
Una coca sense farina
Ens trobem amb una coca molt peculiar, ja que ens pot semblar una coca de llanda o un bescuit normal, però no porta ni farina ni cap impulsor. Esta coca de Castelló -diuen- va ser inventada per un llaurador de la marjaleria de Castelló, que es disposava a preparar una coca, però no tenia farina, motiu pel qual va gastar un grapat de creïlles que li havien sobrat del dinar.
A poc a poc, la coca es va convertir en el dolç típic dels diumenges, però després d’uns anys de decadència, les pastisseries de Castelló la van recuperar. L’Ajuntament de Castelló ha decidit convertir-la en reclam turístic i a les pastisseries es ven a pes amb el dibuix, damunt, de la coneguda figura del Fadrí, la torre campanar de la ciutat de Castelló de la Plana. La recepta, en concret, que estem utilitzant, la va recuperar Chelo Peiró per al seu llibre Dolços valencians.