Cuinat de nóvia
Anem de boda
Hui prepararem un plat que se servia tradicionalment en les bodes a l’horta, i que servia perquè les famílies “flatoses” pogueren fer bona exhibició del seu “poderio” davant els convidats. Portava el millor que hi havia a cada casa.
Anota els ingredients!
Ingredients
- 500 g de pollastre
- 500 g de conill
- 500 g de magre de porc picat
- 50 g d’ametlles torrades
- 50 g de molla de pa sucada en llet
- 2 tomaques
- 2 ous
- 1 ceba
- 3 alls
- Farina
- Pinyons
- Julivert
- Anou moscada
- Pebre negre
- Oli OVE
- Sal
Elaboració
- Mesclem el magre amb la molla de pa i els ous.
- Hi afegim els pinyons, el pebre negre i l’anou moscada.
- Ho pastem tot bé i fem mandonguilles.
- Enfarinem les mandonguilles, les fregim i les reservem.
- Per altra part, salem el pollastre i el conill trossejats, i els sofregim en una cassola.
- Hi afegim els alls i la ceba trossejats.
- Hi incorporem la tomaca triturada.
- Ho cobrim amb aigua i hi agreguem les mandonguilles.
- Preparem una picada amb les ametles i julivert.
- Aboquem la picada a la cassola i ho deixem coure 20 minuts més.
Els casaments antics
Els propietaris de terres de l’Horta més adinerats aprofitaven els casaments dels fills per a mostrar als comensals tota la seua magnificència. Lluny d’oferir paella o allipebre per a dinar els llauradors rics mataven els millors pollastres del corral i els conills més grossos de les gàbies, per a fer un guisat que demanava un pa de quilo per a sucar en un caldo travat que, a més a més, duia mandonguilles de carn de porc ben condimentades amb espècies i pinyons. A la Ribera, d’açò en dirien que és una “bufonà”.
Molt poca gent podia menjar tan gran simfonia de carns al llarg de l’any. La majoria dels convidats eren més aficionats al putxero, on les carns magres eren substituïdes pels ossos, embotits i cigrons. El dia de la boda, no obstant això, era recordat per amics, familiars i coneguts, com una gran festa del menjar. I els pares que no tenien per a conill i pollastre, sempre podien optar per les rates de marjal, els teuladins i algun ànec perdut per les séquies.
