Entranya rostida
O falda, que diríem
Cuinem entranya (o falda) rostida amb mantega d'herbes i cebetes glacejades. Si bé a Espanya l'entranya és un producte d'ús relativament recent, en alguns països de Llatinoamèrica aquest tall fa molt de temps que és l’aperitiu de tot asado amb propietat.
Pren nota!
Ingredients
- 1 peça d'entranya de vedella
- 250 g de mantega
- Llima
- Sàlvia fresca
- Romer fresc
- Timó fresc
- Cebollí fresc
- Julivert fresc
- Pebre negre
- Sal en escates
Per a les cebetes glacejades:
- 15 cebes franceses i escalunyes
- Mantega
- Suc de vedella
- Sàlvia fresca
- Pebre negre
- Vinagre de xerés
- Oli OVE
- Mel
Elaboració
- Barregem la mantega amb les herbes i la ratlladura de llima.
- Fem un rul·lo i ho reservem al fred.
- Netegem la carn i la torrem a la graella.
- Rostim les cebes senceres.
- Hi afegim mel, sàlvia i vinagre.
- Hi incorporem el suc de vedella i ho deixem reduir.
- Servim la carn amb la mantega per damunt.
- Ho acompanyem amb les cebetes.
L'entranya
L’entranya és el tall de la vedella que ací nomenem falda. És una peça que procedeix de la part interna de la costella de l'animal, concretament del diafragma. Es tracta d'un múscul allargat i escàs, ja que de cada animal només se’n poden obtindre dos peces. A simple vista té l'aparença d'una tira de carn allargada, de color més fosc que la resta de les peces de la vedella.
Per a rostir esta peça, és molt important la neteja, on haurem de llevar-li el nervi que la cobrix, tant per raons de gust i de textura com de cocció, ja que la carn es deformarà si no li'l llevem. La tallarem en funció de la grandària de la paella o graella de què disposem. S'ha de menjar poc feta o al punt, ja que si es passa, pot arribar a endurir-se una mica. Se sol marinar o inclús deixar madurar perquè és molt fibrosa.
