Baclaua d'anous
Un dolç amb història
Hui tenim baclaua d’anous, encara que també podria ser de pistatxos. Tot i el seu tamany, es tracta d’un dolç contundent, amb molta personalitat.
Anota!
Ingredients
- 18 làmines de pasta fil·lo
- 200 g de mantega
- 250 g d’anous
- 100 g d’ametles sense pell
- 50 g de pistatxos
- Ratlladura de taronja
- Canella en pols
Per a l’almívar:
- 150 g de sucre
- 60 g de mel
- 200 ml d’aigua
- 1 llima
- Claus d’olor
Elaboració
- Fonem la mantega, daurant-la lleugerament.
- Mesclem les anous i les ametles, tot picat.
- Hi afegim ratlladura de taronja, mel i canella.
- Hi aboquem una mica de mantega i ho mesclem.
- En una font, posem 6 làmines de pasta mantegades.
- Hi aboquem la meitat de les anous i ho estenem.
- Ho cobrim amb 6 làmines mantegades més.
- Hi repartim l’altra meitat de les anous.
- Ho acabem amb 6 làmines més.
- Ho enfornem a 180 °C fins que estiga daurat.
- Arruixem el baclaua amb l’almívar.
Un dolcet molt antic
Es creu que van ser els assiris, a l’antiga Mesopotàmia, els autèntics inventors d’estos pastissets, però van ser els grecs els qui aportaren a la fórmula el procediment d’anar superposant capes de pasta fullada. En l’actualitat és un dels dolços més típics de la gastronomia otomana (turca), però pot trobar-se en diferents indrets amb altres noms, de l’Índia a l’Orient.
