Llobarro amb pasta fresca al pesto
De categoria
Atenció a aquest plat, que bé podria formar part de la carta d'un restaurant de categoria, però és molt senzill de fer. Cuinem llobarro amb pasta fresca, tomaca, burrata i pesto.
Pren nota!
Ingredients
- 2 filets de llobarro
- 1 burrata
- 250 g de tomaques cherry
- 200 g de farina
- 2-3 ous
- 3 alls
- Pebre negre
- Sucre
- Timó fresc
- Oli OVE
- Sal
Per al pesto:
- 1 all
- Anous torrades
- Alfàbega fresca
- Formatge pecorino
- Formatge parmesà
- Oli OVE
- Sal
Elaboració
- Pastem la farina amb els ous.
- Ho laminem, ho tallem i ho reservem.
- En una font, hi posem les tomaques i els alls.
- Ho salpebrem i hi afegim oli, sucre i timó.
- Ho rostim al forn, pelem les tomaques i ho triturem tot.
- Ho posem junt amb la burrata i ho coem uns minuts.
- Coem la pasta junt amb la salsa.
- Triturem els ingredients del pesto.
- Torrem el llobarro i el servim amb la pasta.
- Ho acabem amb el pesto.
El llobarro
El llobarro és caracteritza per la seua carn blanca molt fina i de gust suau (sobretot si és de piscifactoria). Ideal per a fer papillotes o cuinar-lo a la sal. El llobarro salvatge el reconeixem per tindre un color més rosat (menja crustacis) i un gust més potent. També es diferencien en el preu, ja que el salvatge és més car. Per la seua textura, resulta molt adient per a guisats com l’allipebre.
Nutricionalment, és un dels peixos blancs més magres. Es considera un aliment molt nutritiu, apte per a dietes hipocalòriques (si es cuina de forma senzilla) i baixes en sodi, pel contingut escàs d’este mineral. Elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic. Aportació interessant de minerals com el fòsfor i el seleni, i moderada de potassi, magnesi i ferro. Entre les vitamines, mereixen un esment especial les del grup B12, que contribuïxen a un funcionament adequat del sistema nerviós.
