L'Aemet premia una de les observadores més veteranes: Concha, una veïna de Carrícola de 89 anys
Fa vora 64 anys que recopila les dades, i vol continuar fent-ho mentre puga
Al Carrícola, al peu del Benicadell, viu Concha, una generosa veïna que des de fa quasi 64 anys ha estat dia rere dia mesurant la temperatura i la humitat de l’ambient. Ara que té vora 90 anys la seua il·lusió és continuar fent-ho, amb l’ajuda de la filla. La seua dedicació li ha valgut, ni més ni menys, que el Premi Nacional d'Observació d'Aemet.
A més a més Concha ha col·laborat amb els serveis de l’oratge de la televisió valenciana des que començaren les emissions. Fidel a la seua missió, cada dia ha traslladat les temperatures i les precipitacions als companys i companyes del departament de l'Oratge. Ha conegut tots els meteoròlegs, primer de Canal 9 i ara d’À Punt. Recorda quasi tots els noms, des de Vicent Gómez, Victòria Rosselló i Joan Carles Fortea, a Jordi Payà i ara Javi Miró. D’este últim diu: “És com si fora el meu fill”.
Una representació d’Aemet, integrada pel delegat a la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, i pel cap de climatologia, Jose Ángel Núñez, li han fet entrega del premi a sa casa, en nom de la presidència d’Aemet. També han visitat on guarda els aparells de mesura, i l’equip de La via verda ha pogut parlar amb la protagonista després de rebre el guardó.
Així va començar
Concha ha contat que tot va començar amb son tio Rafael Giner, que era mestre a Alberic. “Ell em va preguntar si volia que em portara un pluviòmetre. Jo li vaig dir que bé. Em va portar el pluviòmetre i el mesurador i després em va dir: 'Vols que et porten la caseta per a mesurar la temperatura?' I jo contentíssima”. A l’equip de La via verda li ha confessat que el que més li agrada són els núvols. “M'encanten.”
Ella sap que un poc sí que és referent de l’oratge a Carrícola. “Ara la gent ja té pluviòmetres a casa, però encara em pregunten”. I recorda amb molta estima els seus inicis amb la televisió valenciana. “Jo me'n recordaré sempre. Estava en el llavador amb altres dones i em van cridar i em van dir: ha cridat Vicent Gómez de Canal 9, que si vols dir la temperatura, i jo vaig respondre que sí. Eixa va ser la primera volta i a partir d'ahí, ho vaig fer tots els dies".
Des del peu del Benicadell
Des de la seua estació meteorològica número 016 Concha ha mesurat amb molt d’interés la temperatura i la humitat. L’oratge i ella van units. Ha rebut a l’equip de La via verda dient-los: "Hui he vist una oroneta, senyal que ja ve el bon temps".
Concha ha viscut episodis de tot tipus, que ella descriu així: "De molta pluja, de molta calor, de moltes tronades... també pedregades, no moltes, però bones, que queien com el puny”. En la seua memòria queden dos xifres: “J he arribat a apuntar 42 de màxima i quasi 5 graus davall de zero de mínima”.
Ha rebut a l’equip de La via verda dient, ‘hui he vist una oroneta, senyal que ja ve el bon temps’
Durant el recorregut per la casa per tal d’arribar a la seua estació, tots han tingut bones paraules per a ella. Jose Ángel Núñez, en escoltar la seua explicació, li ha dit: “Els observadors bons, com és el cas de Concha, fan dos observacions, una de matí que registra la mínima, i de vesprada per a registrar la màxima”. Per a Concha, els quasi 64 anys que ha estat fent esta faena “no ha sigut un treball, per com d’a gust ho he fet”. Ha contat a la comitiva que a casa, com que han sigut llauradors, sempre han estat pendents del temps.