La via verda

L'om monumental de Navaixes ha complit ja 389 anys de vida. La seua edat és molt avançada i necessita una ajuda extra per a viure alguns anys més. La solució perquè l'arbre es mantinga vigorós i estructuralment fort implica instal·lar unes closques que subjecten les branques principals. L'arbre, com diu el cartell a prop d'ell, el va plantar Roque Pastor l'any 1636. Hem parlat amb l'alcalde de Navaixes, Roberto Torres. Els càlculs dels especialistes apunten que l'arbre pot durar encara més de cent anys. Per al veïnat, "l'om és com un familiar més", diu l'historiador local, Vicente Villalba.

Si hi ha una planta arbustiva mediterrània i ben arrelada als nostres usos i costums, és la murta. En este reportatge de l'equip de 'La via verda' mostrem dos exemplars ben particulars per la mida i per l'edat. Es troben a la comarca de la Vall d'Albaida i són patrimoni i testimoni de la nostra cultura i història. Hem parlat amb Joan Alcaraz, tècnic agrícola, qui ens dona detalls de la seua edat, que situa entre 275 i 300 anys. Estan prop de la torre de la Marquesa i de la séquia de l'Alqueria Blanca. La planta va patir molt durant la pantanada de Tous i actualment es troba en fase de recuperació. Un segon exemplar el trobem al convent de l'Olleria.

Amparo va prometre a la seua iaia que estaria mig segle fent bunyols a València. I ho ha complit. Ella va decidir agafar el relleu de Bienve, la iaia, una enamorada del barri i dels seus bunyols. Encara s'emociona i plora quan ho recorda: "La iaia Bienve em va dir: 'Has d’estar cinquanta anys fent-ne a Russafa i ací estic. El 2025 faig cinquanta anys i fins ací'". La iaia Bienve va fundar este negoci de despatx de bunyols el 1928 a Russafa. Hui en dia, Amparo i la família han agafat el relleu i no donen l'abast. En Falles, les cues els porten a vendre milers de bunyols.

Saps com s'han format les nostres muntanyes, les valls i els espectaculars penya-segats característics de la comarca de la Marina? Per a conéixer el valor geològic de les dunes fòssils o com és un canó submarí del miocé hem buscat respostes en la Ruta Geològica de Teulada Moraira. Esta és la primera que es fa específicament per a un municipi a la província d'Alacant. S'estén al llarg de 7 quilòmetres de recorregut i compta amb alguns dels millors paisatges del nostre territori.

Prestem atenció a la Foia, un llogaret de l'Alcora, a la comarca de l'Alcalatén, perquè allí es conrea l'oliva blanca, una varietat antiga, rara i molt escassa al territori valencià que fa molts anys s'usava per a curar les ferides dels animals de tir. Des de fa quatre anys, químics de la Universitat Jaume I de Castelló estudien les propietats d'este oli capaç d'inhibir el creixement de cèl·lules tumorals de mama i de còlon. Un reportatge d'Abel Campos.

Viatgem ara cap al nord i fem parada a Morella (Ports), concretament a l'escola rural Els Llivis. Els seus professors van permetre l'alfabetització i l'aprenentatge a desenes de xiquets i xiquetes masoveres de la comarca. Actualment es troba en perill d'enderroc. L'escola va obrir les portes, per primera vegada, l'any 1936 durant la II República i les va tancar definitivament el 1972. Ara, una associació busca ajuda per a restaurar l'escola. Parlem amb Noel Pascual i Conxita Ripollés, exalumnes; amb Delfín Ferrer, de l'Associació Sant Pere dels Llivis; i Andreu Serret Segura, mestre rural.

Membres de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Conselleria de Cultura treballen en la recuperació de més de 2.200 llibres i més de 3.000 caixes d'arxius de les diferents poblacions afectades per la dana 2024. Entre tot el material que han pogut salvar, destaca una col· lecció de plànols del cultiu de l'arròs a Espanya des dels anys 30 del segle passat que estava a Alfafar. Gema Contreras, directora del l' IVCR+i, ha parlat amb l'equip de 'La via verda'. Toni Aragón i Fèlix Tena han pogut observar de prop estos treballs de restauració que realitzen en les instal·lacions de Fira València. Es tracta d'uns documents que parlen de la història i les vides dels seus habitants i que ara estan recuperant experts en restauració de la Generalitat i d'altres institucions i voluntàries.

L'apicultura s'associa tradicionalment al món rural i tradicional. Ara la tecnologia s'endinsa en tots els sectors. Coneixem Global Bee Project, amb què un equip d'Aiora facilita el treball dels apicultors. El projecte ha rebut l'ajuda de l'Ajuntament de València i proporcionarà a l'administració informació de les abelles urbanes en temps real. Parlem amb Francisca Hipólito, tècnica de l'Ajuntament de València; amb Paula Llobet, regidora d'Innovació; amb Toni Fernández, apicultor municipal de València i amb Evaristo Pastor, soci de Global Bee Project. Com explica Pastor, uns sensors instal·lats als ruscos —que detecten la temperatura i la humitat— permeten conéixer -estant a quilòmetres de distància- el que passa dins del rusc. Esta tecnologia està implantada en moltes localitats espanyoles.

Paco Gascó-Lluna ix a la recerca d'icnites del Juràssic, és a dir, les empremtes que els dinosaures van deixar quan encara estaven vius. Després de 145 milions d'anys, estes restes del passat són l'única manera d'estudiar el comportament d'aquells animals. Visitem junt amb Maite Suñer, directora del Museu d'Alpont, el jaciment de Canyada Paris, del juràssic superior. Al jaciment es fa un treball d'excavació i manteniment constant. El patrimoni paleontològic d'Alpont és ric en estos vestigis. Este jaciment, junt amb el de Corcolilla, són els dos que es poden visitar, a més d'algun espai més. L'oficina de Turisme d'Alpont gestiona estes visites, de cara al cap de setmana.

La humitat és un dels rastres que la barrancada ha deixat als habitatges afectats per la dana. Per a combatre-la de manera ràpida i efectiva, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) està testant amb èxit un nou producte que ajuda a eliminar els fongs. És un producte que està en fase de desenvolupament i encara no està en el mercat. Ha sigut creat en poc de temps a causa de l'emergència de la situació. Isra Navarro i Fèlix Tena, de l'equip de La via verda, han comprovat els resultats a les parets d'una casa de Benetússer.

Important descobriment a la UPV. Un equip format per sis investigadors, Àngela Carrió Seguí, Paula Brunot Garau, Cristina Úrbez, Francisco Vera Sirera, Hannele Tuominen i Javier Agustí, ha desxifrat les claus genètiques que determinen el creixement en alçària i en grossor de la tija de les plantes. I què suposa això? Amb esta informació, per exemple, es pot maximitzar la producció de biomassa en forma de fusta per a generar-ne més i ajudar a netejar de CO₂ l'atmosfera. Tot este procés implica manipular el creixement de les plantes i per a aconseguir-ho les enganyen, els fan creure que són més altes perquè generen més pes.

Parem atenció al municipi de Zarra, a la Vall de Cofrents. Es tracta d'un dels pobles més envellits de la Comunitat Valenciana. Allí, més de la meitat dels veïns supera els 65 anys, però han decidit no quedar-se de braços creuats. Des de fa anys lluiten contra el despoblament amb diverses iniciatives que, dia rere dia, desperten l'interés de gent jove… i també d'estrangers. L'equip de La via verda recorre el poble per tal de conéixer com viu el veïnat d'una localitat que s'anomena a ella mateixa "la terra de les cireres". Una xicoteta població que conta amb dos rutes turístiques: la Ruta de l'Art i la Ruta de la Falç. Coneix joves artesans que amb el seu treball mantenen viva la tradició de fer bastons de fusta. Un poble singular on el bar també és supermercat i despatx de pa, que ha sigut escenari d'un reality holandés i al qual li agrada rebre visitants.

Avançar-se a les plagues, a una malaltia del cultiu o a qualsevol problema al bancal és fonamental per a salvar les collites. Amb els avanços tecnològics, ara es poden gestionar les explotacions d'una manera molt més precisa i eficient. Fins i tot, es poden preveure els problemes abans que apareguen. El futur al camp passa per l'agricultura de precisió com la que mostrem en este reportatge.

Vicent, el llaurador de Meliana, ha explicat a l'equip de La via verda l'origen d'una singular paella que al final del procés pot semblar una ensalada. Parlem de la paella de fetge de bou, genuïna de l'horta de València. I la seua característica principal és l'endívia que inclou, que li aporta una melositat diferent. Esta recepta de l'horta de València ha estat a punt de desaparéixer, perquè durant anys els seus ingredients van deixar d'interessar els comensals. Parlem del fetge de bou, el cor, l'entranya i la lleterola. Com ha explicat el xef Paco Gimeno (restaurant El Racó), una iniciativa solidària de cuiners de l'horta ha portat el concurs de paella de fetge de bou a Algemesí, en solidaritat amb els cuiners d'esta localitat —que també guisen este plat— i que han perdut el local per la dana. Un d'ells és el restaurant Valhalla, del xef Jesús Isabel, que ha transmés la seua felicitat per la iniciativa. El resultat d'estos cuiners ha sigut una paella diferent de la que, entre broma i broma, diuen que "val per al règim si en menges poca quantitat", per tota la verdura que porta.

Joel Pascual és un jove masover i ramader que fa ús de la tecnologia per a controlar el ramat, al mas de la Lloma, a Morella. Per a saber on estan el animals, ramat en extensiu, utilitza el GPS. Al mas de la Lloma te unes 115 ovelles i una vegada les localitza amb el GPS, llança el dron per a buscar-les. Joel envia al ramat el dron i este aparell és el que les fa tornar al mas. Encara no fa un any que Joel utilitza drons per a vigilar el ramat. Com ell diu, no es que siga imprescindible, "però en moments concrets és molt útil". L'alternativa al dron és el seu temps i anar fins on estan els animals ja siga caminant o amb vehicle, opcions que representen temps i diners. Amb el dron controla per on vol que es moguen els animals. Este masover també vigila des de l'altura les vaques que pasturen lliures per la muntanya, que es troben en llocs on no es pot accedir en vehicle. "L'ús del dron permet vore l'estat dels exemplars adults, també dels jònecs". En moments puntuals els drons son molt útils com quan una vaca està parint i Joel la vol localitzar.

Las Cuevas de la Araña de Bicorb són un autèntic museu a l'aire lliure per als paleontòlegs. És una espècie de Capella Sixtina de l'art rupestre llevantí. Les recorrem de la mà de Paco Gascó-Lluna, qui ens mostra els detalls de cada dibuix. Des de la dona recol·lectora de mel —la pintura més emblemàtica—, fins a les altres joies pictòriques: un recol·lector que ajuda la recol·lectora i que "sembla el gran oblidat d'esta pintura rupestre", com diu Manuel Morillas, el guia de Bicorb. Les pintures mostren les dos persones fent el treball de la mel, fa 8.000 anys. Morillas també destaca com estan pintades les abelles, amb gran detall. A més a més, si mirem amb deteniment, trobarem cabres i cérvols. Totes les pintures s'estenen al llarg de 2.500 anys, des del principi del Neolític fins al final.

La processionària del pi és el nom que agrupa unes erugues que afecten estos arbres. Poden provocar irritacions a la pell de persones o animals. Cada any, la Generalitat i molts ajuntaments efectuen tractaments preventius contra este fenomen típicament mediterrani, que s'ha incrementat en els últims tres anys. Un dels municipis és Tavernes de la Valldigna, a la Safor. Sergio Roig i Fèlix Tena han comprovat exactament quin treball hi fan.

Els creatius i editors Víctor Palau i Ana Gea des de fa més de 20 anys, i des de València, s’han convertit en autèntics referents de la cultura visual al món. La revista ‘Gràffica’ fa 15 anys que és de les més llegides a Espanya i Llatinoamèrica. En l'actualitat suma 400.000 lectors en digital, la meitat dels quals es troben a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, el Perú i l’Argentina. Esta parella de valencians ens obri les portes de la seua agència creativa, ubicada al cor de la ciutat de València. Un lloc molt especial des d’on ixen totes les seues propostes: capçaleres de les revistes 'Mússica', 'Universo de emociones', i llibres com 'Vivir del diseño'. A més a més, conten amb satisfacció el projecte solidari que han impulsat per a donar suport als professionals del disseny colpejats per la dana 2024.

A l’Alt Palància es troba en fase de recuperació un cultiu, el fesol del confit. Es tracta d'un llegum autòcton que es cultivava fa anys i que va estar a punt de desaparéixer. Es caracteritza per la grandària i la textura suau i cremosa. Ara, la cooperativa de Viver està donant valor a este producte que forma part de la tradició i la gastronomia de la zona. Parlem amb el director de la cooperativa de Viver.

Al Palomar, els xops són un tresor i esdevenen els protagonistes de la centenària Festa del Xop. La celebren cada mes de maig i, com que necessiten arbres per a continuar la tradició, tenen tot un sistema de plantació organitzat per a assegurar que tindran xops en un futur. Però estos arbres no sols són importants per a la festa, sinó que també són el millor aliat dels barrancs contra les canyes. Com ha explicat l'alcalde del Palomar, Jordi Vila, l’arbre permet que el barranc proper al poble estiga lliure de canyes perquè "l'ombra del xop mata la canya".