La via verda

Se'n consumeix molt a la Comunitat Valenciana, però "pràcticament tot el cacau que es consumeix és d'importació", assegura Anna Climent, de l'empresa familiar Cacaus Climent.

Acompanyem amb Abel Campos de ‘La via verda’ un grup d'estudiants de l'institut de Cabanes (Plana Alta) a Ares del Maestrat per a participar en una activitat per a conéixer el treball dels pastors, un ofici que a hores d’ara tem la falta de relleu generacional. 

Descobrim els secrets d’un plat típic de les zones de muntanya d'Alacant: la Pericana. 

Cullera celebra la segona Biennal Mundial de l'arròs al voltant del món culinari d'este cereal. Les jornades tindran lloc del 25 al 27 d'octubre. L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha explicat durant la presentació de l'esdeveniment que el que busquen és reunir la tradició, la cuina tradicional i també la d'avantguarda. El director de la biennal i crític gastronòmic, Santos Ruiz, ha explicat les jornades oferiran showcookings, on les demostracions culinàries aniran a càrrec de cuiners de renom com Begoña Rodrigo, Quique Dacosta, Bern Knoller, entre d'altres. L'objectiu és obrir la gastronomia arrossera cap a l'alta cuina creativa. Durant les jornades, es coneixeran les propostes de cuiners francesos per a elaborar arrossos amb productes gals, com el foie o l'ànec confitat. Els cuiners de renom portaran l'arròs mes allà de les tradicionals receptes. A més a més, faran una crida al públic comprador d'arròs, perquè busque arròs amb D.O. valencià. Tot, per a aconseguir que l'arròs estiga en la major estima possible. I per a fer boca, va el primer consell: per a cuinar un arròs, cal tindre paciència i triar bé la varietat d'arròs.

La biotecnòloga Lucía Almagro ens desmunta un mite ben arrelat. Si sempre has pensat que l'espermatozoide més ràpid és el que aconsegueix fecundar l'òvul, t'hem de dir que això no és cert. I quin és? 

El nostre viatger de la prehistòria, Paco Gascó Lluna, col·laborador de La via verda , ha fet parada a la Canal de Navarrés, concretament a Millars, on es troba el jaciment del Tambuc. Amb més de 400 empremtes de dinousares, és un dels més importants de la península Ibèrica. Un espai que rep visites i que sols demana als curiosos i visitants que van fins allí responsabilitat amb les nombroses icnites de dinosaure que podran observar. 

L'esportista saguntí Alejandro Samper va eixir el 31 d'agost del 2024 de Sagunt (Camp de Morvedre) per a iniciar el Camí de Sant Jaume. Va començar esta aventura per a conscienciar al voltant de la diabetis. I 35 dies després aconseguia l’objectiu i arribava a Santiago de Compostel·la. Ha recorregut els 1.000 quilòmetres que separen la capital gallega de Sagunt, i ho ha fet carregat amb la motxilla de la medicació penjada a l'esquena. L'equip de ‘La via verda’ ha pogut parlar amb ell via Skype després d’acabar l’experiència. Alejandro ha volgut “materialitzar” eixa “motxilla” que cada dia porten les persones que pateixen diabetis. Ha volgut demostrar com dia a dia la seua motxilla es buidava. El que ha volgut transmetre és que amb una bona alimentació i un bon control mèdic pots fer el que desitges. 

La posidònia no és una alga, en contra del que es podria pensar. Es tracta d'una planta marina que hem trobat en plena floració. Cal destacar que succeeix en els mesos de setembre a novembre i que no ocorre cada any. Les flors donen el fruit conegut com a “oliva de mar” per la seua forma, semblant a una xicoteta oliva. És una planta essencial per als ecosistemes mediterranis, que es troba amenaçada pel fondeig d'embarcacions on hi ha praderes de posidònia, com també per la falta de qualitat de l'aigua. Davant de la costa d'Alcossebre ha començat un projecte de replantació d'este vegetal. L'equip de La via verda ha assistit a les faenes de replantació. 

La pedra seca és una tècnica mil·lenària, ancestral, de construcció que es fa encaixant pedra sobre pedra sense cap classe de material per a unir-les. La Comunitat Valenciana està repleta d'estes construccions: bancals i marges, parets i murs, corrals, ponts, casetes de pastor o barraquetes, neveres, forns de calç... i segur que alguna construcció més se'ns escapa, perquè els exemples són abundants. Viatgem a la Tinença de Benifassà (entre Els Ports i el Baix Maestrat) per a conéixer este patrimoni i els esforços que s'estan fent per a recuperar-lo. A més a més, està considerat un art declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, des del 2018, i és propi de les àrees rurals, no sols a la Comunitat Valenciana, també a Andalusia, Aragó, Astúries, les illes Balears, Catalunya, Extremadura i Galícia. També trobem exemples de pedra seca a Grècia, Xipre, França, Croàcia, Eslovènia, Itàlia i Suïssa. 

És temps de segar l'arròs, ja ho hem contat ací, en 'La via verda', però què fem després amb la palla? Tradicionalment el residu es cremava, però en els últims anys han sorgit algunes iniciatives per a reaprofitar-la. Joan Miquel Llopis i Josevi Cebrián han anat a veure això com és.  

L'equip de La Via verda acompanya dos especialistes en rates penades als mostrejos nocturns a Vilafranca, els Ports. Les rates penades són animals molt vinculats a la cultura valenciana. Hi ha espècies cavernícoles que viuen en coves i simes, fissurícoles que ho fan a les escletxes i forestals que habiten als boscos. I estes últimes, precisament, mereixen la nostra atenció perquè són unes autèntiques desconegudes. Des de 2023 s'estudien estes espècies a tot Espanya. 

Figues de la classe verdal i de la napolitana criades a la Vall d'Almonesir, als peus de la serra d'Espadà. Totes són la base de les melmelades de l'empresa valenciana Dulces la Cartuja. El nostre equip ha visitat les instal·lacions per a veure tot el procés amb la millor matèria primera. Així ho ha explicat Sacri Royo, la confitera de l'empresa.

L'equip del programa s'ha preguntat què fa falta perquè una hípica funcione. Professionals de veterinària, d'equitació, de doma, de ferradures i molta passió i dedicació pels cavalls. Paco Bernabeu i Joan Miquel Llopis passen 24 hores en un centre hípic i ens mostren les professions i activitats que fan que tot funcione.  

A la comarca dels Serrans hi ha una espècie de bajoques típiques de Gestalgar. A la població diuen que va ser un cubà el que va introduir este seu cultiu en la localitat. En l'actualitat són els veïns els que ara es preocupen per mantindre viva esta collita i recuperar les receptes més tradicionals.

Ser veremadors i veremadores per un dia ja és possible. Dona igual l'edat. A la cooperativa de Viver organitzen des de fa sis anys una iniciativa atractiva i molt popular: ofereixen a les famílies l'experiència de veremar. Els participants poden collir raïm i aprendre ‘in situ’ com es fa tot el procés de producció del vi. La millor manera per a poder valorar el treball al camp i a la cooperativa. Escoltem Fernando Marco Peñarrocha, director gerent de la cooperativa; i Cati Corell, directora de producte, envoltats dels participants.

José Navarro, usuari de l'associació PODEM, ha contat a l'equip de 'La via verda' com de content i a gust està amb la seua faena a l'associació. Com ell diu, "la recollida per a mi es fantàstica". L'Ajuntament de Llíria i l'associació de persones amb discapacitat Podem han posat en marxa una iniciativa de recollida de fem orgànic porta a porta. I no sols això, al fem arreplegat després li donen un valor: es convertirà en compost, que de nou reutilitzaran els veïns i també l'ajuntament per als parcs i jardins de la localitat. David León, president de l'associació Podem, explica este projecte pilot. Un projecte important per tractar-se d'una manera alternativa de tractar els residus orgànics domèstics. El futur del projecte ara està en mans de la resposta i col·laboració dels ciutadans de Llíria. Els acompanyem en una jornada de treball.

Nius d'aus construïts pràcticament de plàstic. És el que ha pogut comprovar l'equip de La via verda . Si de sempre els nius han estat fets de branques, gespa i altres materials de les plantes, ara d iuen els especialistes que el 95 % dels nius de garsa contenen plàstics. La presència en general de plàstics en els nius està entre el 40% i quasi el 100%. Al laboratori de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, de la Universitat de València (UV), analitzen fins i tot els tipus de plàstic que trien les aus. La investigació l'han fet en camps de tarongers a Sagunt, on cal mirar a terra per a trobar plàstic per tot arreu. 

Al Vinalopó, trobem un producte que està ja de collita. A Agost, a Asp, a Novelda i en altres pobles de la zona, el raïm de taula és el protagonista estos dies. Bé, el raïm i els saquets blancs que el custodien com a or! Cristina Lavara ens conta que té d'especial esta fruita amb denominació d'origen.

Els gínjols són uns fruits de temporada d'origen asiàtic, que han estat presents a tota la conca mediterrània des de temps immemorials. Estan considerats un superaliment per l'alta concentració en vitamina C i potassi. El fet que el seu cultiu ha anat perdent-se i estiga en poques tendes, fa que moltes persones no el coneguen. Ho hem pogut comprovar al carrer. El nostre equip també ha visitat José i Mari Ángeles, a Quatretonda (Vall d'Albaida). El matrimoni cultiva gínjols a la seua terra i són dels pocs llauradors de ginjolers que queden. Escolta'ls. I un apunt, cada vegada hi ha més consumidors interessats en els gínjols.

La costa de la Comunitat Valenciana té nombrosos tresors submergits. De la mà d'Héctor Ripollés els coneixerem a La Via Verda . Càmera al muscle, recorrerem de nord a sud el litoral. Et convidem a conéixer la draga batejada amb el nom d'Amparo, una embarcació afonada davant de la Pobla de Farnals. La companyia Transmediterránea l'havia adquirida. Unes imatges que conviden a quedar-se apegats a la pantalla. Va ser construïda a Alemània el 1914 i el 1924 va ser portada a València. Coneix la seua història abans de convertir-se en un escull artificial entre València i la Pobla de Farnals.