La via verda

Ens apropem, de nou, a la comarca de la Vall d'Albaida amb un segon reportatge. Volem conéixer millor els seus rius, la seua indústria i el seu patrimoni històric i cultural. Esta és l'última entrega d'esta sèrie de visites a les comarques. De la mà del físic Javier Miró i del reporter Jesús Moreno hem recorregut i també passejat, al llarg de dotze mesos, per les trenta-tres comarques del territori valencià, la Comunitat Valenciana.

Recorrem i descobrim els secrets de la comarca de la Plana Alta. Comprén 17 municipis, des de les zones més altes i d'interior, fins a vora mar. Té una extensió de quasi mil quilòmetres quadrats travessats pel meridià de Greenwich, amb nombrosos espais naturals i dos parcs naturals. Jesús Moreno ens fa un tast del que amaga esta comarca on viuen més de 270.000 persones, la majoria a la capital, Castelló de la Plana. A Almassora i Benicàssim superen els 20.000 habitants. Però si necessites tranquil·litat, a la Serra d'en Galceran, Vilanova d'Alcolea i la Torre d'en Doménec sols hi ha 182 persones censades.

Potser moltes persones ho ignoren, però a la Comunitat Valenciana hi ha un volcà dels anomenats "adormits". Està a la Vall de Cofrents-Aiora, una comarca que amaga este i altres secrets. L'equip de ‘La via verda’ descobreix este racó de mil quilòmetres quadrats que limita amb Castella-la Manxa. Un territori on viuen quasi mil habitants que ‘La via verda’ ha recorregut de la mà de Jesús Moreno.

Analitzem com es va canalitzar l'aigua el fatídic 29 d'octubre a la part més baixa del riu Túria, on va negar les pedanies més pròximes a la ciutat de València.

Hui coneixerem millor com va afectar la dana d'octubre el riu Túria i els afluents fins a arribar a Pedralba. També Sot de Xera va patir especialment la pluja, que va caure aigües amunt a Xera i que l'embassament de Buseo no va poder retindre. Els últims pobles dels Serrans també van patir especialment la crescuda del riu, que a Pedralba va sumar tres metres d'alçada.

En este “Comarquem” fem parada a la comarca de València. Abans formava part de l'Horta, però fa uns anys se’n va independitzar. Actualment, la ciutat i les pedanies tenen entitat comarcal. Jesús Moreno, de l'equip de La via verda , ens conta les peculiaritats del territori més poblat de la Comunitat Valenciana. Recorrem la ciutat, les seues festes, coneixem algunes de les tradicions i quines són les seues pedànies, des de Massarrojos, al nord, fins al Perellonet, al sud. A la imatge, l a Casa de la Demanà a la pedania del Saler.

Continuant amb este recorregut orogràfic pels territoris més afectats per la DANA, en esta nova entrega el periodista Jesús Moreno i el físic Javi Miró ens presenten el tram final del riu Magre. El que discorre des de l'embassament de Forata fins a la desembocadura al riu Xúquer. Cal recordar que el riu Magre va arreplegar els registres màxims de pluja acumulada el 29 d'octubre de 2024.

El periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró analitzen l’orografia del riu Magre per tal d’aprofundir en els factors que van provocar el desbordament el fatídic 29 d’octubre. En esta primera part del reportatge recorrerem el riu des de la part més elevada, a Utiel.

Seguim el curs del barranc de Poio per tal de conéixer l'orografia d'esta rambla en la desembocadura a l'Albufera. Analitzem per què i com se'n va produir el desbordament per l'Horta Sud, un treball que se suma a l'anàlisi de la part alta del barranc. Tot per tal d'entendre millor què va passar aquell fatídic 29 d'octubre i saber les raons que el fan tan perillós. Un treball de l'equip de La via verda a càrrec del periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró. 

Hem volgut conéixer millor la rambla o barranc de Poio. Quins són els motius que el fan tan perillós. Ho farem per trams. L'equip de La via verda , en este primer reportatge de Jesús Moreno i Javi Miró, parlen amb Francesca Segura, catedràtica de Geografia. En este treball repassen el trajecte des d'on arranca el barranc, a Xiva, fins a on escampa les aigües, al terme de Riba-roja de Túria.

Parem atenció al Vinalopó Mitjà, comarca valenciana coneguda internacionalment pel seu producte estrela, el raïm. La comarca té una extensió de quasi 800 km² i hi viuen 171.000 habitants. Jesús Moreno ens fa el passeig per este racó de les terres valencianes del sud. Un recorregut pels seus camps de raïm i de pedreres de marbre, al llarg dels seus onze pobles, a la vora del riu Vinalopó. Una terra que, a més, conserva els seus castells. 

Una comarca que està en el pòdium de les més poblades, eixa és l'Horta Sud. Concretament és la tercera amb més població. En una extensió de poc més de 300 quilòmetres quadrats viu quasi mig milió d'habitants. Tots els municipis superen els 10.000 habitants, a excepció de Beniparrell i Llocnou de la Corona. Este últim, amb la singularitat de ser el poble més menut d'Espanya. Els pobles de l'Horta Sud tenen arrelades tradicions artesanals i industrials, com és el cas dels terrissers de Manises, que van iniciar el segle XIV la producció de ceràmica tan característica seua, marcada pels reflexos daurats i blaus, que exportava per tot Europa. També tenim la importància de la indústria del moble al conegut triangle del moble: Alfafar, Benetússer i Sedaví. I cap a l'est, el llindar el forma el Parc Natural de l'Albufera, amb els camps d'arròs. Fem este passeig acompanyats de Jesús Moreno.

Viatgem amb l'equip de La via verda fins al parc natural del Penyagolosa per a endinsar-nos en la comarca de l'Alcalatén. Una comarca de pobles ancorats a la muntanya. Unes valls on treballen la ceràmica artística, que en el segle XVIII es va concentrar al voltant de la Reial Fàbrica de Porcellana a l'Alcora. Un territori ric en patrimoni històric, artístic, natural. Amb tradicions populars com la dels tretze pelegrins de les Useres que, any rere any, cada mes d'abril caminen fins a l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Molt popular és també la Rompuda de l'Hora de l'Alcora, que cada any a les 12 del migdia trenca el silenci del Divendres Sant a colp de tambor. L'Alcalatén és també una terra d'aigüeres, avencs i rierols, on l'orografia determina el camí de cada via verda.  

L'Horta Nord, amb els seus 23 municipis, és una comarca que tot i ser poc extensa, està molt poblada. Potser una de les raons és el fet de forma part de l'àrea metropolitana de València. Ací els cultius de regadiu són els protagonistes d'una terra que mai perd de vista la mar. A més a més, és el rebost de la ciutat de València. Acompanyem el físic i meteoròleg Javi Miró en este passeig que ens regala meravelloses Imatges captades per J.Cebrián, J. Domingo i M.Sánchez.

La Marina Baixa és destinació de bona part del turisme que arriba a la Comunitat Valenciana. Amb el recorregut que ha fet l'equip de La Via Verda entendrem per què i quins són els atractius que la fan única! Una comarca de contrastos, de cims i penya-segats i també de platges d'arena fina. De gratacels i alqueries centenàries. Ací tens un tast de la Marina Baixa en versió dolça i salada, de la mà de Jesús Moreno.

L'equip de La via verda s'endinsa en una comarca que es troba a voreta mar, amb un aprofitament agrícola envejable i que és bressol de cuiners de paella valenciana excepcionals. Estem parlant de la Ribera Baixa, que té una extensió de 276 quilòmetres quadrats i on viuen poc més de 82.000 habitants. Jesús Moreno, J. L. Domingo i J. V. Cebrián ens porten de viaje per ella. 

L'equip de 'La via verda' s'endinsa en la comarca del Camp de Morvedre. Un territori que fa una extensió de 271 km² i on viu una població que quasi arriba als 100.000 habitants. D'on ens arriben unes suggerents imatges autoria dels càmeres Josevi Cebrián i José Luis Domingo, amb un guió i presentació de Jesús Moreno. Un passeig per la vall del riu Palància envoltats dels parcs naturals, de la serra Calderona i la serra d'Espadà. Sagunt suma el 70% de la població de la comarca, amb més de 70.000 habitants. A Torres Torres es troben els banys àrabs millor conservats de la Comunitat Valenciana. Declarats monument nacional el 1938.

L'equip de La via verda ha recorregut el Racó d'Ademús amb el periodista Jesús Moreno. Es tracta d'una part de la Comunitat Valenciana que es troba entre dos comunitats més, la d'Aragó i la de Castella-la Manxa. Un lloc ideal per a desconnectar de l'estrés i de la rutina, per a fer una escapada cap a algun punt dels seus 370 quilòmetres quadrats. Allí viuen uns 2.200 habitants, és a dir, una persona per cada quilòmetre quadrat. Si busques tranquil·litat, ací la trobaràs, ja que és la comarca valenciana més despoblada. També és un dels punts més alts del territori. Un reservori d'aus, peixos i també de sabines mil·lenàries.

El meteoròleg d’À Punt ens acosta les principals característiques de cada territori: orografia, hidrografia, activitats econòmiques, etc.

El Comtat és una de les set comarques més menudes a la Comunitat Valenciana. La via verda l'ha recorregut de la mà del físic i meteoròleg d'À Punt Oratge, Javier Miró. Té menys de 30.000 habitants que viuen en una extensió de 377 quilòmetres quadrats. Si parlem de singularitats de la comarca, hem de dir que és una terra de naturalesa exuberant i plantes medicinals, també d'aigua i llegendes. Les ciutats de Muro d'Alcoi i Cocentaina alberguen la major part de la població, en concret el 75%. Ametlers, cirerers i oliveres predominen en els cultius, d'on s'elaboren exquisideses com l'oli i el torró. Els avantpassats, a més, arreplegaven neu blanca i pura que emmagatzemaven i premsaven als pous de neu. Parlem de les neveres i caves, ubicades en punts alts de les muntanyes. A tota la Comunitat Valenciana n'hi ha unes 300 conservades, de les quals tretze estan al Comtat.