Directes
Ara en la televisió
BON DIA COMUNITAT VALENCIANA

Cantar, la vertadera passió de l'actriu Mamen Garcia

La polifacètica artista d’Ontinyent, popular per les seues interpretacions en Escenas de matrimonio i La que se avecina, ha parlat en La vida al Màxim de la seua trajectòria professional

Mamen García en el programa 'La vida al Màxim' / À Punt Mèdia

Encara que nascuda a l'Atzúbia (Marina Alta) es considera ontinyentina, perquè com ella diu “m’he criat allí”. Ella és Mamen Garcia, la popular actriu, coneguda per les seues interpretacions en Escenas de matrimonio, La que se avecina, Cuéntame cómo pasó, Socarrats o Les Moreres. Una actriu a què per damunt de tot el que li agrada cantar, com ha confessat al programa La vida al Màxim.

I per voler cantar li han passat moltes coses. De ben jove se’n va anar a Londres a treballar. El seu motiu: “Me’n vaig anar a Londres perquè jo volia cantar en anglés. Cantar és el més meravellós que hi ha, ara estic a la presó”, ha dit amb sorna. 

A Londres, experiències no li van faltar. Allà va treballar a un col·legi Metodista. D’una manera molt peculiar, Mamen Garcia ha explicat com aquella experiència va suposar per a ella l’inici d’una etapa important a la seua vida. La seua simpatia i peculiar manera de contar qualsevol anècdota, convida a escoltar-la. I els moments en què Mamen Garcia trau el seu accent anglés ben polit, transporta d’una manera increïble fins a la situació que ens relata.

L'actriu Mamen García és coneguda pels seus personatges carismatics / À Punt Mèdia

Mamen, després d’aquell treball al col·legi metodista va treballar en una llibreria que estava al carrer Charing Cross Road, conegut per les seues llibreries especialitzades i de segona mà. D’aquella etapa ha dit: “Quan treballava al col·legi ens pagaven 5 lliures a la setmana. 5 lliures dels anys setanta. I encara estalviava perquè no tenia despeses. I en la llibreria també guanyava molt poc perquè ens explotaven, i jo per a venjar-me furtava llibres…  Vaig passar molta fam, perquè guanyava molt poquet”. 

“En aquella època es vivia amb molt poquet. La gent parla ara dels mileuristes, però allò era la bohèmia pura, i així va ser fins a la transició. Ningú tenia pis. Pagàvem el lloguer com podíem… Aquell era un Londres hippy.” 

Escoltar-la és quedar-se bocabadat. Entre les seues anècdotes professionals està també que d’ella és la veu de la sintonia que sona als establiments físics de Mercadona, que l’actriu va gravar als estudis Tabalet.

Pots veure l'entrevista completa ací:

la Marina Alta

També et pot interessar