Jose Manuel Casañ: “He compost més cançons al forn dels meus pares que en cap altre lloc”
El músic i compositor de Benetússer, fundador del grup de rock Seguridad Social (1982), ha contat les dificultats dels seus inicis en el programa La vida al Màxim
A Jose Manuel Casañ els quaranta anys de carrera musical li han passat “increïblement ràpids”. Criat a Benetússer, allí la família regentava un forn. Casañ ha recordat a Màxim Huerta —conductor del programa La vida al màxim— que son pare només desitjava que tots els seus fills el superaren en estudis i tingueren una carrera, la que ell no havia pogut tindre.
Aquell pare, endurit en la vida, en el treball i en els horaris difícils; aquell home que provenia de Camporrobles —municipi de la Plana d'Utiel-Requena— va aconseguir el seu somni en quasi tots els fills, excepte en un, que li va eixir artista. El fill que a aquell forner li semblava rebel era José Manuel Casañ. Un jove que anys després fundaria el reconegut grup de música Seguridad Social.
“Ser forner era un treball molt creatiu...”
“Jo podia haver sigut forner, era un treball molt creatiu… Quan estaves amb les mans era molt creatiu, però això era un 10 % del treball, la resta era extraordinàriament mecànic. De fet, quan estava en els moments mecànics sempre estava pensant en les cançons. He fet més cançons al forn que en cap altre costat”, ha contat Casañ durant l'entrevista.
Casañ també ha recordat que un dia es va descobrir a si mateix amb un raspall de dents de sa mare, cantant cançons de Bruno Lomas davant d'un espill. “Un dia vaig tindre una premonició. Jo no sé si tu creus en les premonicions, però jo sí. I jo ho vaig veure… Em vaig veure en una nit d'èxit envoltat de molta gent. I vaig saber que era això al que volia dedicar-me”.
Son pare i les seues negatives, el seu millor entrenador
Casañ ha reconegut que sempre ha tingut el suport de sa mare, de la que ha dit: "Ella sempre ha sigut més artista que jo mateix". De son pare, per les seues constants negatives a la seua carrera artística, ha dit que va ser el seu millor entrenador psicològic. Aquella difícil relació, amb el temps, ha cobrat per al cantant un sentit complet.
“Ell era la meua nèmesi… i això va ser el millor que em va poder passar... Aquells anys meus tan moguts, si ell m'haguera donat massa facilitats, per la meua personalitat, jo estic convençut que ho haguera abandonat”. Així, mentre sa mare l'inspirava, son pare el frenava. "Vaig necessitar aquella combinació, aquella lluita constant, per a reafirmar-me."
L'entrevista completa, ací:
