Arturo Blay parla del somni de Nino Bravo: “València hauria avançat de colp deu o quinze anys”
El periodista especialitzat en música ha contat en la sèrie documental Mítics 70 que l’artista d’Aielo de Malferit volia per a València una gran sala de concerts amb estudis de gravació
El biògraf de Nino Bravo, Dario Ledesma, ha contat en la sèrie documental Mítics 70 que un dels aspectes que mai s’ha ressaltat quan es parla de Nino Bravo és la seua faceta com a empresari i emprenedor: “va tindre prou experiències desagradables amb els mànagers de l'època i volia ser el seu propi mànager”.
Els especialistes consultats pel programa d'À Punt han explicat que el músic d'Aielo de Malferit tenia una “idea global” de negoci. “Ell no volia només cantar, tenia aquesta idea de les indústries culturals que hui entenem més fàcilment. Ell tenia la concepció americana del show business”, ha explicat Miquel Gil.
Com conta Dario Ledesma, “en juny de 1971 l’artista funda Producciones Artísticas Brani, que era una agència per a gestionar els seus contractes i al mateix temps donar l'oportunitat a altres artistes valencians, oportunitats que ell no havia tingut”. Així, comença a treballar amb grups com Modificación, Out, Control, Humo. Fernando Romero, del grup Humo, ha contat al documental: “Nino va dir que li agradava el que féiem, ho volia produir. Volia fer el que per ell no havia fet ningú”.
Arturo Blay també ha recordat en el programa un dels projectes amb què somiava el d’Aielo i que quasi ha passat desapercebut: “La tercera intenció de Brani (la productora de Nino Bravo) era crear infraestructura a València. Una sala gran amb escenaris per a actuar, per a assajar, amb estudis de gravació”. Com ha dit Blay, “València hauria avançat de colp deu o quinze anys. Ell ja era un professional respectadíssim en la indústria, i si ell deia ‘aquest gravarà amb aquest segell’, l'artista gravava amb el segell, però la carretera es va emportar tots aquests projectes”. Nino Bravo va morir en el moment clau per a convertir-se en mite.
