La Catarroja dels anys seixanta, epicentre dels locals d’assajos d’artistes com Nino Bravo i Juan Bau
El programa Mítics 70 recorda els grups que van marcar les incipients carreres musicals de cantants que triomfarien temps després com a solistes
Els anys seixanta van ser anys de proliferació dels grups musicals. A tot el món i també a la Comunitat Valenciana. El panorama internacional s’enriquia amb la música de nous grups com els Beatles, els Rolling Stones, la banda Jimi Hendrix Experience, The Doors o Cream, i les seues influències també es feien ressò a la Comunitat Valenciana. El programa d'À Punt Mèdia Mítics 70 ha fet un repàs musical d'aquesta època.
En aquells anys en què començava la revolució dels conjunts musicals, cantants valencians que anys després adquiririen fama internacional com a solistes també van tindre els seus inicis a un grup. És el cas de Bruno Lomas (Xàtiva), Nino Bravo (Aielo de Malferit), Camilo Sesto (Alcoi), Juan Bau (Aldaia) i Juan Camacho (València). Tots ells van començar les seues trajectòries en conjunts. Tots ells actuaren per primera vegada en les festes dels pobles i en les celebracions tradicionals més multitudinàries, com la fira de juliol i els pavellons fallers.
I aquella febra musical dels nous grups va mirar cap a Catarroja, l’Horta Sud. Com ha explicat al programa Mítics 70 el cantant i músic Miquel Gil, “en aquella època (1964) Catarroja era com un epicentre de locals d’assajos. Allí assajava Nino Bravo, i en el barri del Raval assajaven Juan Bau i Juan Camacho”.
Els cantants d’aquella època necessitaven una orquestra, no podien actuar a soles. En canvi, el grup és autosuficient. No necessita orquestra. I això era barat, còmode i podies crear-ho”.
Com ha explicat el periodista i editor musical José Ramón Pardo, la força musical dels primers anys seixanta la van tindre els grups. “Els cantants d’aquella època com ara José Guardiola o Antonio Machín necessitaven una orquestra, no podien actuar a soles. En canvi, el grup és autosuficient. No necessita orquestra. I això era barat, còmode i podies crear-ho”.
El periodista musical Eduardo Guillot els ha descrit així: “Són conjunts amb una formació clàssica, de bateria, baix, una o dues guitarres, veu i algun teclat”. I, en aquest context, José Ramón Pardo apunta que van nàixer grups com ara Los pequeniques, Los Mustang, Los Sirex, Los Angeles i Micky y los Tonys.
Nino Bravo arriba als Superson
Pepe Juesas, el guitarrista de Nino Bravo, ha recordat a l’equip de Mítics 70 el moment en què el grup Superson es va quedar sense cantant, “i, com Vicente López vivia al costat de Nino i ell ja havia estat amb Los Hispánicos, li va plantejar entrar als Superson. I, quan el van sentir, es van quedar bocabadats. Quan Nino cantava 'Only you' o 'Ma vie', la gent parava de ballar per escoltar-lo”.
Camilo Sesto integra Los Dayson
Els inicis de Camilo Sesto també estan plagats d’anècdotes amb la formació de grups. Óscar Francés, actor i nebot de Camilo Sesto, ha relatat que un company de classe li va proposar a Camilo crear un grup: “El grup es va anomenar Carem, la síl·laba 'Ca' era de Camilo i la 'Rem', de Remigio. I després en van ser quatre i es van convertir en Los Dayson”, ha dit amb un somriure.
El que va ser guitarrista de Los Dayson del 1963 al 1966, José Luis Esteve, també ha tingut paraules para aquell jove Camilo Sesto: “El primer record que tinc de Camilo és ell actuant a Los Dayson. Jo, en veure’l, ja vaig pensar que era un fora de sèrie”.
