Més enllà de Bruno Lomas i Nino Bravo: les cantants valencianes que també sonaven els anys 60 i 70
El documental Mítics 70 d'À Punt Mèdia ha rescatat de l'oblit el nom d'artistes com Maria del Carmen Girau (Simat de la Valldigna), Adriángela (València), Marichela (Torís), Ana María Drack (Elx), entre d'altres
Les dones valencianes estaven presents en el món de la cançó els anys 60 i 70, com ha posat en relleu el documental Mítics 70 en la cinquena entrega, que porta com a nom "El cel i l'infern". "Existien", tot i que moltes no van ser molt conegudes, "però està bé posar-los nom i cognom". És el que ha explicat amb detalls l’especialista en música, guionista i presentadora d’À Punt Manuela Alandes. En el repàs a la presència artística femenina d’aquella època, Alandes ha recordat les principals protagonistes.
Maria del Carme Girau, Simat de la Valldigna (Safor)
“Per a mi el top dels tops és Maria del Carme Girau, de Simat de la Valldigna”. De la cantant de la Safor ha dit Manuela Alandes que feia bones cançons, “una darrere l’altra”.
Elvira Ponce i Los Calíope, la primera banda pop valenciana
Elvira Ponce i Los Calíope "van ser la primera banda pop valenciana que va editar un disc". Aquell va ser l'únic, però el grup va tindre repercussió i presència social. La veu principal era la de María Elvira Ponce, a la qual acompanyaven les veus de Raúl Gómez, Julio Bejarano i Francisco Aragón.
Tina i Tesa, dues germanes d’Alacant
Tina i Tesa destacaven l’any 1962, que és quan van gravar el primer disc, i el 1963 el segon. Aquest arribaria a escoltar-se en les ràdios de tot el país. Les dues germanes controlaven tots els nous ritmes musicals i eren bones ballarines.
Rosita Amores, la vedet multidisciplinària
I si parlem de vedets multidisciplinàries, Alandes apunta cap a la popular i incombustible Rosita Amorés, encara hui dia. D’ella diu Alandes que en aquells anys “canta, balla, burla la censura i ho fa en els anys més complicats. I omplia escenaris amb la seua gran personalitat”.
Adriángela, la xica ie-ie valenciana
Una altra valenciana artista, vocalista que va despuntar, segons Alandes, era Adriángela. El 1965 va traure nous projectes, entre discos i EP. Va nàixer a la ciutat de València el 1942, i el seu vertader nom era María José Guillén. Va estudiar piano i cant en el Conservatori de València. Va debutar l'any 1961 en el primer Certamen de la Cançó de Madrid per al qual va gravar un disc. També va participar en el de Benidorm el 1961. Va ser una de les xiques ie-ie d'Espanya, amb altres com Betina, Rosalía i Silvana Velasco.
Marichela, de Torís
María del Carmen Torres Ballester va ser una artista de Torís que va adoptar el nom artístic de Marichela. Entre els anys 65 i 66 va ser quan va estar més activa, en traure diversos discos i fins i tot va aparéixer a la revista Fans. El seu primer disc tenia arrels italianes. Temps després va desaparéixer de l’escena musical.
Dova
Dova, com ha comentat Alandes, "recordava a Barbra Streisand" i segons apunta l’especialista, sembla que si la indústria haguera apostat per ella, “hauria tingut una carrera com la dels artistes homes de l’època”.
Ethel y Los Drakers, de la Malva-rosa de València
Un grup d'amics del barri valencià de la Malva-rosa van decidir crear el conjunt musical, en l’any 1968. Ells eren els germans Ámparo i Vicente Cubells (cantant i guitarra solista respectivament), Manolo Hermoso (guitarra rítmica), José Ramón Ángel (baix) i José Montañana (bateria).
Ana Maria Drack, d’Elx
Artista, poeta que, hui dia, com arreplega el documental Mítics 70 en veu de Manuela Alandes, “continua vinculada al món de la cultura, però d’altres vessants diferents de la música”.
Merxe Banyuls, membre dels Pavesos
Merxe Banyuls, nascuda a Gandia (Safor), que amb el temps va ser cantant, actriu i presentadora, va adquirir popularitat els anys 70 pel seu treball amb el grup de folk Els Pavesos. Era una de les acompanyants de Joan Monleon pels escenaris.
Cadafal, una banda amb veus de dones
Els orígens es troben l’any 1969 quan un grup d’alumnes del col·legi Salesià d'Elx van decidir crear un grup folk. El seu primer nom va ser Transcendència. Van tindre molt d’èxit a la seua ciutat. Al voltant de 1974, en què aconsegueixen la seua maduresa musical, passen a anomenar-se Cadafal. “Feien melodies harmonitzades a l’estil de Trigo Limpio o Mocedades”, segons Alandes, i tenien un “nivell artístic altíssim”.
Ana María González, la cantant de Tarántula
També al món del heavy metal i el rock més extrem hi havia dones valencianes. “En el segon disc del grup Tarántula apareix la veu esgarrada i impressionant de la valenciana Ana María González”. Hui dia és considerada pels especialistes una autèntica pionera de rock dur i del heavy metal a Espanya.
Ací pots veure el programa sencer de Mítics 70