Juan Martínez Lahiguera: "La clau d'un retrat està en la mirada, perquè un somriure ens pot enganyar; la mirada... mai"
El retratista valencià ha immortalitzat dissenyadors de la talla de Philip Stark i dels valencians Vicent Martínez, Paco Roca, Carlos Tíscar i Boke Bazán
Fotògraf, director d'art, dissenyador i il·lustrador, Juan Martínez Lahiguera fa més de quaranta anys que està amb el cor repartit entre el disseny gràfic i fotografia. Actualment, a més a més dels seus projectes, continua col·laborant per a la revista Graffica, referent internacional al món del disseny. Aquest professional, per davant del qual han passat molts rostres coneguts valencians, principalment del món del disseny i de la il·lustració, acaba de participar en un dels projectes de València Capital Mundial del Disseny (VCMD). D'aquest, i també de la seua trajectòria, ha parlat amb Joan Espinosa, de l'equip del programa Pròxima parada.
El dissenyador Vicent Martínez, comissari de l'exposició col·lectiva "Dissenyar l'aire" li va encarregar la direcció d'art d'aquesta singular mostra, que ha estat dedicada a una de les peces valencianes de referència, el palmito o ventall. Les seues imatges, que aconsegueixen potenciar més encara els exquisits dissenys dels palmitos, han recorregut les portades de les principals revistes de disseny nacional i internacional. Ha presentat la mostra al Museu Nacional de Ceràmica i també a Aldaia, que acull l'últim taller europeu de ventalls de nacre.
Considerat un dels millors retratistes de València, i especialista també en el retrat de mascotes, diu de la fotografia que és la seua "amiga, companya de viatge i sòcia de treball". Pel seu objectiu han desfilat des de mesters del disseny mundial com Vicent Martínez, l'il·lustrador Paco Roca, el creatiu Boque Bazán, el trompetista Patxo Flores... Però no sols noms reconeguts, també anònims confien cada dia en el seu talent i intuïció.
Ell és d'aquelles persones afortunades que han aconseguit convertir la seua afició, la fotografia, en el seu ofici actual. Enamorat de la modalitat del retrat, ha explicat que la raó és perquè "capta el millor i el més autèntic de la persona... i jo pense que sol estar en la mirada... Un somriure pot enganyar, però la mirada mai".
Enamorat de la imatge en blanc i negre
Enamorat de la imatge en blanc i negre, al seu parer són els dos colors que millor retraten a les persones, "perquè centren l'atenció en el rostre". Un exemple és aquest retrat realitzat a Ana Gea, directora de les revistes Gràffica i Mússica.
Juan Martínez Lahiguera ha confessat que té "més intuïció que tècnica". Intuïció, ha dit, "és el cúmul d'experiència que et fa, en qüestió de segons, decidir per on anar, quin camí triar...". En els seus retrats, immortalitza des de professionals reconeguts, a professionals que necessiten imatges per a treballs puntuals, així com persones anònimes que sols volen tindre un record d'una època de la seua vida. Li agrada divertir-se amb les seues sessions, i ha recordat quan va decidir cobrir de fang al dissenyador Boke Bazán.
De les seues sessions, diu que algunes "poden arribar a ser fins i tot terapèutiques". En aquest sentit, ha contat, i encara se sorprén, l'anècdota que li va passar amb una clienta. "Era una xica d'uns trenta anys. I en veure's fotografiada, en veure el resultat tan satisfactori per a ella, em va dir 'Juan, ja no m'augmentaré els pits'". Potser la fotografia, en algunes persones, els reforça un poc l'autoestima.