Directes
Ara en la televisió
EN DIRECTE
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR

Miquel Ramos: "L'extrema dreta busca que una persona de classe treballadora se senta abans blanc, heterosexual i espanyol que obrer"

El periodista ha presentat el llibre 'Antifascistas' en el programa 'Última parada', de la ràdio d'À Punt Mèdia

04.04.2022 | Miquel Ramos presenta 'Antifascistas'
06 d'abril 2022 - 19:16

El periodista Miquel Ramos ha parlat amb l'equip de Pròxima parada del seu llibre Antifascistas. Así se combatió a la extrema derecha española desde los años 90, un treball d'investigació que ha dut a terme durant molts anys i que ara ha conclòs, en què explica la lluita contra la ultradreta a Espanya. El periodista, per a la investigació, comença des de la meitat dels anys huitanta i "analitza la violència i impunitat durant la dècada dels noranta, fins a arribar al moment actual on Vox té 52 escons al Congrés dels Diputats", com ha dit Susanna Lliberós.

Editat per Capitán Swing, és una història coral que arreplega el testimoni de molts protagonistes, fins i tot del mateix autor, que a més, està en el punt de mira de l'extrema dreta.

Segons ha explicat, aquest treball reivindica la valentia i el coratge dels diversos col·lectius que van combatre el feixisme, amb el record sempre present de Guillem Agulló.

Portada del llibre de Miquel Ramos anonemat 'Antifascistas' / À Punt Mèdia

Per què dura tant l'extrema dreta

En l’entrevista amb Pròxima parada, Miquel Ramos ha contat que està documentant aquest tema des de ben jove, coincidint amb l'assassinat d’Agulló. "Vaig començar retallant els diaris i fent les meues llibretetes. Des d'aquell moment sempre m'anava pel cap que hi havia una història no contada. L'extrema dreta està molt present en el dia a dia, fins i tot en les institucions", ha exposat.

Preguntat per la presència i les actuacions de l'extrema dreta a la Comunitat Valenciana, el periodista ha respost que "l'extrema dreta va actuar així per la impunitat que tenia". Afegeix Ramos que la Comunitat Valenciana ha sigut "una mena de laboratori de proves".

En el capítol "La larga transición valenciana" ha explicat que li ha dedicat un capítol "a una transició que encara cueja. Tota aquesta rèmora que tenim de la paraula transició, i al voltant del concepte de com era ser valencià, com si només hi haguera una única manera. La identitat del poble valencià ha estat en disputa, sobretot pel relat institucional, que tractava de definir una manera de ser valenciana, que va perseguir els que se n'eixien del relat. I això ho va saber aprofitar l'extrema dreta". Una qüestió, la del conflicte de la identitat que diu el periodista, "sí que ens ha marcat".

L'extrema dreta fa creure que la masculinitat està amenaçada pel fet que les feministes demanen més drets, o perquè el col·lectiu LGTBI exigeix més drets. Diuen que els immigrants estan venint i volen drets... Diuen que amenaça els seus privilegis..." Miquel Ramos - Periodista especialitzat en feixisme i antifeixisme

Miquel Ramos sap que està en el punt de mira

Preguntat per com porta estar en el punt de mira de l'extrema dreta, ha dit que "jo ho assumisc. Soc una cara pública i crec que estic més protegit que tota la gent anònima que dona la cara. Jo soc un més, però pense que el reconeixement a mi em protegeix. A mi no em faran callar". En el llibre parla dels moviments antifeixistes, de les seues tàctiques diverses, també de la soledat d'aquests grups i del seu coratge. "Absolutament. En el llibre el que he volgut és trencar el clixé d'aquests grups anomenats antifeixistes, que han sigut retratats com una tribu urbana, com un grup d'encaputxats que han eixit al carrer per a buscar gresca. L'antifeixisme és molt més que tot això. Jo comence parlant de Xavier Vinader, un periodista d'investigació, el primer periodista exiliat i pres de la democràcia en els anys huitanta, per informar de l'extrema dreta i de la vinculació amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

El llibre també arreplega la figura de Violeta Friedmann, que, al costat de la família, els nazis del Tercer Reich la van fer presonera i la internaren al camp de la mort d'Auschwitz abans de fer els catorze anys, al març del 1944. Violeta va estar a Auschwitz II - Birkenau fins al gener del 1945, quan el van alliberar les tropes russes. Violeta actualment és recordada pel seu llarg procés judicial contra Léon Degrelle, excap de les Waffen-SS, que, sentenciat a mort en rebel·lia per un tribunal belga, va trobar asil a Espanya, "i el govern de Felipe González es va negar a extradir-lo", ha dit Miquel Ramos.

Miquel Ramos, autor del llibre 'Antifascistas' / Capitán Swing

Pel que fa als moviments antifeixistes que intenten combatre totes aquestes violacions de drets humans, l'autor ha dit que "l'antifeixisme no és la caricatura que els mitjans de comunicació ens han imposat. També és tot un teixit de persones que tenen un pacte de mínims, que és no deixar que aquesta ideologia criminal estiga tranquil·lament ocupant els carrers, les institucions, en definitiva ocupant el relat que alguns ja han comprat com una opció més".

Miquel Ramos afirma que "reduir el feixisme a un problema d'orde públic, a un problema de bandes juvenils, de violència urbana... és una manera de despolititzar un problema que hi ha dins de les estructures de l'Estat i més enllà". I amb aquest sentit ha dit que "quan mates el missatger, estàs negant que existeix el problema i t'eximeixes com a responsable públic, o el que sigues, de prendre mesures".

"Abans blanc, heterosexual i espanyol que obrer"

Preguntat pel reforçament de Vox en les institucions, el periodista ha dit: "Pense que seria fals dir que tots els votants de Vox tenen una ideologia d'extrema dreta, però la nova extrema dreta, i Vox, forma part d'aquest conglomerat d'organitzacions d'extrema dreta modernes, amb Trump, Bolsonaro i altres líders. Aquests grups apel·len no sols als clixés del feixisme clàssic, sinó també a certes identitats".

Ramos ha dit que es critica molt l'esquerra "que està molt amb les identitats, però l'extrema dreta fa el mateix. El que passa és que apel·la a altres identitats". En aquest sentit fan que una persona de classe treballadora se senta abans blanc, heterosexual i espanyol que obrer –per l'apel·lació a aquesta identitat. 

“Fan creure que la teua masculinitat està amenaçada perquè els feministes demanen més drets o el col·lectiu LGTBI exigeix més drets, els diuen que els immigrants estan venint i volen drets... i això els diuen que amenaça els seus privilegis, perquè els drets no els perden", manifesta.

En aquest sentit, ha comentat que les apel·lacions identitàries que fa l'extrema dreta funcionen. "Si no per què hi ha persones en la classe treballadora que voten un partit que va en contra dels seus interessos? Perquè l'extrema dreta és profundament neoliberal, apunta cap avall, cap als col·lectius més vulnerables. I així veiem gent d'aquesta classe treballadora, que ja voldria millorar les seues condicions laborals, una millor pensió, en definitiva una vida millor. Votar un partit que, quan toca votar, vota en contra de la classe treballadora".

Ramos diu que "Vox naix del Partit Popular, però el distanciament ve de fa uns quinze o vint anys, just durant l'arribada de Zapatero i de noves lleis progressistes, com la llei de l'avortament, la del matrimoni igualitari i la llei de memòria històrica. I el sector més ultraconservador volia revertir aquestes polítiques. Això no obstant, el Partit Popular no ho feia. No s'hi atrevia. Les buidava de subvencions perquè no foren tan efectives. Ací és quan comença a sentir-se allò de "la derechita cobarde". Comença el divorci que va cristal·litzar el 2013 amb la creació de Vox. Però fins al 2018 ningú s'adona que [Vox] està present".

Preguntat per quin és l'objectiu de l'extrema dreta a Espanya i si estan teixint xarxes, el periodista ha respost que "sí que estan teixint xarxes, encara que també hi ha diferències entre uns [grups] i altres. Són diferents entre Polònia i Hongria. Crec que l'extrema dreta espanyola li sembla més a la polonesa o a l'hongaresa que a la francesa".

Quan explica el propòsit de l'extrema dreta a Espanya, Miquel Ramos ha argumentat que busca "aconseguir poder i fer una regressió en drets i llibertats, però més enllà, està atrevint-se a entrar en les institucions. I el que busca més enllà és el que ells anomenen la "batalla cultural", que és atacar el consens en matèria de drets humans. Pots ser que molts pensen que ja s'han obtingut conquistes per a les dones, per al col·lectiu LGTBI, per a les persones migrants..., però estem molt equivocats: els drets s'han de batallar cada dia. Perquè el propòsit d'alguns és carregar-se aquests drets".

També et pot interessar