Els bolets formen part d’un dels regnes més desconeguts i controvertits, els fongs. Desperten passió i, alhora, temeritat per la seua toxicitat. Tot i ser menuts, aquests organismes són clau per a la supervivència dels boscos. Reciclen la matèria orgànica dels ecosistemes forestals i nodreixen un gran nombre d’animals. A més del seu paper ecològic, els bolets són un producte molt preuat en la gastronomia. Moltíssims plats incorporen en les seues receptes els fongs comestibles, un plaer que va unit al fet d'eixir a la muntanya. El valencià és un poble micòfil, i la recuperació de la tradició de buscar bolets va en augment. Mentre que la recollida de plantes medicinals o de fusta per a forns de llenya decauen, creix l’afició de la gent jove pels fongs. Però amb el salt generacional, s'ha perdut molta informació que tenien els nostres avis. Així, el desconeixement genera males pràctiques, com ara trencar plantes, destruir els fongs que no es coneixen o alterar els substrats del sòl. Són accions que posen en risc la producció de bolets, una amenaça a la qual cal afegir els efectes del canvi climàtic. La nova entrega de 'Samarucdigital' s'endinsa en el món del subsòl, però no només silvestre. Perquè els bolets, i altres varietats de fongs, com les tòfones, mouen un mercat de milers i milers d'euros que fa imparable l'interés pel seu conreu. Per això, també parlem de la producció controlada de bolets i tòfones a casa nostra.