Davant de temporals extrems com Gloria, cal reivindicar els sistemes dunars, els grans oblidats de la platja.

Una conjunció d’arena i vent. Tot i tindre un cos fràgil, sempre a mercé del corrent,la seua força contra l’adversitat dels elements ha inspirat la millor saga de la ciència-ficció, Dune, un relat ecològic que ja anticipava fa mig segle els efectes del saqueigdels recursos naturals. El periodista Frank Herbert, pare de la saga Dune, vacomençar a escriure l'obra quan preparava un reportatge sobre la plantació decanyissos en el desert d'Oregon per a frenar l’avançament de les dunes.

A casa nostra, la tendència és molt diferent. Les dunes retrocedeixen a favor delformigó de passejos marítims i habitatges voramar. Els sistemes dunars són moltmés que grans masses mòbils d’arena i lloc d’acollida d’espècies d’un alt valorbiològic. Els episodis extrems com la borrasca Gloria recorden que les dunes són lamillor protecció per a les platges perquè actuen com a barreres naturals de la costa davant dels grans temporals. Ens espera un futur amb més dunes i menys formigó?