José Manuel Casañ: “Als valencians, la nostra llum ens fa ser creatius, solidaris i, sobretot, molt divertits”

L'equip de Som de casa rep José Manuel Casañ, cantant de Seguridad Social. En plena gira de celebració dels 40 anys damunt dels escenaris, quan els van demanar la participació en les celebracions de l’Any Sorolla no s’ho van pensar. El grup de Benetússer (Horta Sud) va estrenar el setembre un tema inèdit sobre Joaquim Sorolla, en col·laboració amb la fundació Visit València. La cançó es titula ‘Todo es luz’ i el videoclip que l’acompanya repassa alguns llocs emblemàtics de València, com els escalons de la Llotja, el barri del Carme o l’Albufera, que van marcar l’obra del pintor.

La seua trajectòria plena d’èxits, que continuen reconeixent diferents generacions de públic des dels huitanta, els converteix en una de les formacions més consolidades del panorama musical espanyol i, per això, Seguridad Social van ser reconeguts amb la distinció al mèrit cultural de la Generalitat el Nou d’Octubre.

P. Parlem del videoclip sobre Sorolla.

R. Quan em comentàrem que faríem una cançó sobre Sorolla vaig pensar “La tinc: llum!”. Hi ha una cosa molt curiosa que ens passa als valencians i és que fins que no eixim fora de la nostra terra no ens adonem de la llum que tenim. Només ho descobrim quan estem fora. Hi pot haver una llum pareguda a Grècia, a Màlaga… però mai és la llum que tenim ací! És una llum que ens fa ser creatius, solidaris i, sobretot, molt divertits.

P. A més, veiem que has arriscat en el vestuari, però malgrat això, la teua essència la mantens. Com és possible?

R. Estem en la gira dels 40 anys de Seguridad Social sobre els escenaris, ha plogut un poquet, i tot el món em diu: “Jose, no canvies!”. Però jo crec que és un error. M’haurien de dir: “Jose, no deixes de canviar!” Està molt bé mantindre l’essència, el que tenim a l’interior, però encara que no vulguem canviar, la vida ens pegarà i ens farà canviar. Per això jo opine que està molt bé renovar-se, o reinventar-se, que seria una paraula més bonica; però sempre canviant, en definitiva. És bo canviar.

P. Heu fet un tema dedicat a Sorolla. Eres molt fan del pintor?

R. Sí. Com a valencià, m’encanta Sorolla. Reconec que desconeixia la faceta negra de Sorolla, supose que estaria passant per un mal moment de la seua vida, però quan va veure la llum, quan va recobrar l’optimisme, va aprendre el seu estil. Al cap i a la fi, nosaltres el que intentem, sense arribar al que va aconseguir Sorolla, clar, és transmetre la nostra llum valenciana, que ningú com ell va pintar, i que és part del caràcter valencià, de tota la Comunitat Valenciana.

P. Segons he llegit, l’any 96 vau parar amb el grup, però us sentíeu com peixos fora de l’aigua, i tornàreu. Necessiteu fer música?

R. Sí, totalment. L’any 96 crec que, en efecte, vam fer una temptativa de parar, però no ens va eixir molt bé, perquè encara que paràrem a Espanya, a Amèrica vam continuar treballant. O siga que parar, parar, afortunadament, menys durant la pandèmia, podem dir que mai hem parat. De fet, em fa molt de vertigen tancar una gira i per això el que fem és una espècie de gira contínua, una gira que mai parem… una gira infinita, en diria jo. Fem discos, treballs, cosetes diverses; altres vegades estem més amagats mediàticament. Però l’escenari, bàsicament, és la nostra vida. Jo estic més feliç damunt d’un escenari que a la butaca de ma casa.

P. I com que no heu parat, heu rebut la distinció al mèrit cultural de la Generalitat, no?

R. Un honor! Jo diria que és el premi cultural més important que hi pot haver a València. Estic molt entusiasmat. Sempre diuen que és molt complicat ser profeta a la teua terra i a nosaltres ens ha costat molt. Mentre que sempre hem tingut el reconeixement del públic, a nivell de premis institucionals s’han portat un poquet pitjor amb nosaltres. Per això, després de tant de temps, ha sigut un privilegi poder estar ahí el Nou d’Octubre.