Benimaurell, un llogaret prop de Dénia que permet viure a la natura i treballar a la ciutat
Junt amb Campell, Fleix i Fontilles pertanyen a la Vall de Laguar, i s'ubiquen en un entorn de muntanya prop de la mar i molt atractiu per a obrir negocis de restauració i d’allotjament rural
Els pobles menuts envoltats de natura i aire pur generen una connexió, de vegades, amb els seus veïns que resulta difícil d’explicar. És el cas de Lluís, el botiguer del llogaret anomenat Benimaurell, a la Vall de Laguar. Ell és qui ven el pa, la fruita i la verdura al veïnat, tan importants per a poder viure. Com ha dit a l’equip de Terra viva: “jo he viscut tota la vida ací i no ho canvie per res”.
Benimaurell és un dels nuclis urbans que integren la Vall de Laguar, a la Marina Alta, junt amb Campell, Fleix i Fontilles. Tots en conjunt sumen 976 persones censades; a Benimaurell n'hi ha 317.
Conegut com “el poble de dalt”, Benimaurell —que es troba a 500 metres d’altitud— va experimentar un increment de la població a conseqüència de la covid, igual que altres poblacions valencianes d’interior. Com ha contat Pepa, una veïna de Benimaurell, “la pandèmia va portar al poble a moltes famílies i els seus xiquets i xiquetes” que hui dia perduren. Diu Pepa que uns 20 xiquets juguen cada dia a la plaça.
En els anys cinquanta una part del veïnat va emigrar a l'Havana i a Nova York
En els anys cinquanta una part del veïnat va migrar; uns a l'Havana (Cuba), altres a Nova York (EUA). En arribar els anys setanta, famílies senceres se’n van anar a viure a Dénia i també a Alacant i València. El 2009 va morir molta gent gran i el poble va patir una reducció important.
Juanjo Mengual treballa a Dénia, però vol viure a Benimaurell. Cada dia va i torna. Ell vol criar els fills com va ser criat, amb tranquil·litat i llibertat. Poder jugar al carrer i aire sa. La seua afició pels camps familiars li permet produir vi i oli per a consum propi. Al poble hi ha tres restaurants, també un centre social i agència de lectura i una església dedicada als sants Cosme i Damià, originària del segle XVI.