Gaibiel: Històries d'un veïnat que s'ha escapat miraculosament de les flames

Es pot viure al paradís, a tan sols 70 quilòmetres de la mar i envoltats de natura? Moltes xicotetes poblacions de l’interior de la Comunitat Valenciana podrien alçar la mà, però en aquesta ocasió qui l’alça és Gaibiel, on l'equip de la "Ruta del Despoblament" de Terra Viva ha volgut fer una parada.

Gaibiel, a 70 km de Castelló, i molt a prop de Sogorb, Begís i Altura, es tracta d’una menuda, però molt animada localitat de l’Alt Palància, que ha tingut la sort de disposar d’un particular tallafoc, el que ha salvat els boscos i la població del recent incendi de Begís: l’autovia Mudèjar.

Del foc de l'agost de 2022 no sols s’han salvat els boscos i les cases emblanquinades, també ho han fet els records d’una població, que durant tot l’any guarda ben a dins fins que arriben els veïns de l’estiu.

A Gaibiel, durant la dècada de 1960 la gent jove es va veure obligada a deixar el poble per a buscar un sou. Aquells joves són els que ara, a la vellesa han tornat al seu poble. Que estimen. Com és el cas de Manolo. Un lloc on viuen tranquils, quan no hi ha incendis al voltant.

No faltava menjar, però sí que faltava feina

Manolo Castillo, fill de Gaibiel, ha explicat a l’equip de Terra Viva que el seu poble "és una meravella". El que va passar va ser que en arribar els anys seixanta del segle passat, encara que no faltava menjar sí que faltava faena. “I la gent jove del poble se n’anà fora. Amb molt de dolor de cor”.

Hui dia a Gaibiel sí que hi ha faena. El terme compta amb dos escorxadors que donen treball a la gent jove del poble. També hi ha bars i restaurants i turistes que el visiten. 

És un poble molt menut, amb 183 persones censades, que arriba a les quasi 2.500 persones a l'estiu. Una xicoteta localitat que obri els braços a qui la tria per a establir-se.

Gaspar Francés és un dels nous veïns de Gaibiel. Ell s’encarrega de portar el pa cada dia des de Sogorb. La seua família vivia a València i van decidir fer un canvi de vida. Estaven cansats de l’estrés. Diuen que ara estan molt contents de viure al poble. 

Una altra estampa típica és veure les dones prenent la fresca al carrer. Com la que ha captat Terra Viva. Allí han conegut Alícia Montoro, una emotiva veïna que s’emociona molt quan recordava els anys en què va deixar el poble per a buscar faena. Ella i els seus pares.

Aquesta veïna ha contat que algunes d'aquelles dones joves del poble se'n van anar a treballar a porteries de ciutats, també amb famílies mentre que unes altres es col·locaven a les masies de Sagunt. Sa mare se n’anà a França i ella va entrar a treballar en casa d’una família fins que es va casar. Ha volgut recalcar que mai ha deixat de vindre a Gaibiel.

Preguntat el veïnat pels últims esdeveniments d'aquesta tranquil·la població, Josefina Aranda ha contat a l'equip de Terra Viva com va viure l'incendi. Altres, com Luisa Soriano, ha mostrat la seua indignació: "Espanya es quedarà buida i socarrada".

Estampes de Gaibiel