El silenci i el relaxament de Fageca atrau nous pobladors a viure al Comtat

A tan sols 28 quilòmetres d’Alcoi —i a 88 d’Alacant—, hi ha una menuda població envoltada de camps, hortes i serralades. És Fageca (Comtat), un poble amb tan sols 105 persones censades. A la població, a més de silenci i relaxament, també hi ha serveis i faena per a fer. El veïnat sols desitja que hi arriben més fagequins i fagequines a viure per tal d’assegurar el seu futur.  

L’equip de 'La ruta del despoblament' de Terra Viva ha trobat al poble quatre històries que conjuguen passat, present i futur. Una de les residents entrevistada per Carolina Femenía és Maria Montero. Ella i la seua parella han canviat Barcelona per viure a Fageca. Maria és fisioterapeuta. “Jo treballe a Castell de Castells (Marina Alta), a la residència de gent gran. L’ajuntament ens va cedir un local i treballem en un projecte d'envelliment actiu per a la gent gran. Amb ells treballem principalment l’activitat física per a la gent gran”. Maria, que transmet felicitat, ha dit a l’equip de Terra Viva que “ací hem trobat l’horta, la serra i una gran família. Estic superfeliç. Molt contenta”. 

"Fageca m'aporta calma i acolliment"

Sara Moros és una de les últimes veïnes en arribar al poble a viure. Ella és actriu, terapeuta i consultora en mindfulness. "Treballe ací, però molt més en línia. Si estic de gira, viatge i després torne ací". Fageca aporta a Sara calma i "l’acolliment del veïnat ha superat les meues expectatives". Estudia un projecte per a dur a terme amb la gent del poble, on encreuar la tècnica del mindfulness, la meditació, la calma, l’atenció plena i el teatre. 

Al matí, l’arribada diària del forner de Tàrbena (Marina Baixa) ompli els carrers de gent que acudeix pel pa i altres productes d’alimentació.

Una altra de les veïnes que sempre ha viscut i treballat a Fageca és Gloria Masanet. Ella ha explicat a Carolina Femenía la història recent del poble i del seu procés de despoblament. "Molts van eixir del poble cap a València, Barcelona. Després la meua generació també ha volgut que els fills estudiaren i això ha fet que ací s’haja quedat la gent major. Jo no me'n vaig anar mai. Tenia una tenda i l’estanc. Ací hem estat molt a gust. Ens agradaria que el poble remuntara perquè açò és vida".

Pep Masanet, que ha treballat fora sempre, ha tingut clar que tornaria. Ell està molt connectat al camp i li agrada treballar-lo. En la seua opinió, hi han possibilitats perquè la gent puga anar a Fageca i treballe: "Fa falta que es contracte gent per a netejar les serres i evitar els incendis, i també per a treballar els cultius que hi ha per ací".