El dol domèstic: una revisió intimista del cas Agulló

Terres de cinema estrena segona temporada amb el cas de Guillem Agulló. Viatgem als carrers de Burjassot, a l'Horta Nord, per tal de retrobar les històries més intimistes que protagonitzen la pel·lícula La mort de Guillem, dirigida per Carlos Marqués-Marcet. L'equip artístic, família i veus expertes ens acompanyen en aquest procés entre la intimitat d'una casa i la lluita política i ens plantegen una reflexió sobre la vigència del feixisme en els nostres dies. Fem un repàs del testimonis: 

Tres punts clau per a entendre l'èxit de la pel·lícula

La mort de Guillem va triomfar al Premis Valencians de l'Audiovisual amb tres guardons (millor llargmetratge, millor actriu i millor guió) i també als Premis Gaudí (millor pel·lícula per a televisió) i en el Festival Internacional de Televisió, Guió i Cinema de LosAngeles (on va guanyar el premi del públic). En Terres de cinema fem una revisió de quin han sigut els motius pels quals La mort de Guillem ha rebut tan de reconeixement tant de la crítica cinematogràfica com de l'opinió pública. 

Una pel·lícula compromesa amb la realitat

El cercle d'amics i familiars s'involucraren tant en la creació de la pel·lícula que el relat inclou històries que mai s'havien contat. Tal va ser la implicació que fins i tot Betlem, germana de Guillem Agulló, ix a la pel·lícula interpretant la mare d'Anna Castillo, una amiga del jove assassinat. El nivell de realisme arriba a tal nivell que les pintades feixistes que apareixen en la façana dels Agulló són reals, van aparèixer durant el rodatge i l'equip de la pel·lícula va decidir incloure-les com a prova de la vigència del feixisme encara hui en dia. 

Una visió diferent de l'assassinat de Guillem Agulló  

Com diu el productor de La mort de Guillem, Rafa Molés, la família és el "vehicle de la pel·lícula" i es mostra un dol domèstic mai abans vist. Tant és així que fins i tot es va decidir no incloure l'escena de l'assassinat de Guillem Agulló, encara que ja s'havia rodat i suposava l'escena més cara del metratge. A més, en el vídeo següent podràs descobrir quins van ser els referentes cinematogràfics de La mort de Guillem: 

Un cas molt mediàtic en temps de convulsió política 

La pel·lícula es contextualitza en un període de transició espanyola en què el blaverisme es troba en ple apogeu a la Comunitat Valenciana. Era l'11 d'abril de 1993 quan van assassinar Guillem Agulló d'una ganivetada a Montanejos. Alguns mitjans acusaven Agulló de violent, mentre que a l'assassí el descrivien com "un jove ingenu i despolititzat". En la pel·lícula es relata perfectament com la crònica informativa parlava d'assassinat els primers dies i després va canviar la versió a "baralla entre joves". Cosa que va fer el tribunal considerar el fets com una baralla i va permetre al jutge aplicar la condició d'atenuant sobre Pedro Cuevas i els amics, assassins d'Agulló, però sobre tot, va criminalitzar les víctimes que encara ara pateixen amenaces. 

Mira la pel·lícula en À Punt

La mort de Guillem va ser emesa per À Punt i va aconseguir un rècord històric: un 11,3% de share amb 201.000 espectadors per televisió i 7.000 més per streaming des de 54 països diferents. Ara pots gaudir de la pel·lícula quan tu vullgues, ja que està disponible a la carta en el web i les apps d'À Punt Mèdia. També pots veure tot el contingut que sobre el cas Agulló s'ha escrit al llarg dels últims anys en apuntmedia.es/temes/guillem-agullo.