La història d’un modista alzirenc que va treballar per a Pertegaz captiva Pep 'Botifarra'
L'ofici de cosir que li va enssenyar sa mare a casa de menut, al negoci familiar, li va obrir anys més tard les portes de l'alta costura a Barcelona
La veïna d'Alzira (Ribera Alta) Xelo Rubio ha dut al programa Tresors amb història unes postisses dels anys quaranta que van pertànyer a un jove alzirenc. Ell era amic seu i li va contar que va tindre una infància difícil. Ara, la seua amiga ha volgut recordar-lo per a demostrar que es pot tirar avant. I li ha contat a Pep Gimeno Botifarra la singular història professional, vinculada al món de l'alta costura, del seu amic.
Xelo, que va ser amiga seua, ha preferit deixar el nom de l'amic en l’anonimat. “Aquestes postisses pertanyien a un home maltractat”, ha contat. Xelo ha relatat que quan era un xiquet va créixer amb un pare molt dur, que sembla que mai va acceptar el seu fill. “La seua família cosia roba que després venia al mercat. I ell es va ensenyar a cosir amb sa mare”. Aquelles primeres faenes dins de casa li van ensenyar un ofici que li marcaria el futur.
Quan era jove, també li agradava ballar i va decidir unir-se al grup del iaio Corretja, “un ballador d’Alzira molt estimat al poble i que feia classes de ball tradicional”. Xelo, recordant les paraules que l'amic li va contar, "com que a Alzira no trobava la felicitat, se’n va anar a Alemanya a prestar serveis domèstics a una casa. Després se n’anà a França, on treballava cosint".
I així, el jove modista, que viatjava sempre amb les postisses, va arribar a Barcelona, on va acabar treballant per al modista Pertegaz. I es va convertir en un bon professional de la costura. Quan es va jubilar —segons ha contat Xelo—, va decidir establir-se a Cullera (Ribera Baixa). En saber que ella ballava, li les va regalar. “Són unes postisses dels anys quaranta”. Xelo, en l'actualitat, continua ballant en el Grup de Danses d’Alzira.
Pots veure ací el programa complet:
