Maria, l'estudiant d'enginyeria que es guanya la vida a l’Albufera portant una vela llatina

Maria Garrido té 23 anys i sembla que de menuda no va tindre molta elecció. Tot va començar quan son pare li va construir El Batistet, un vaixell de vela llatina, quan ella tenia tres anys. I en el seu record han quedat les paraules que li va dir en acabar de fer-li'l: "Maria, aprén a navegar!". I així és com despertà l'amor de Maria per la vela llatina. Viu a Silla (Horta Sud), un dels pobles banyats pel Parc Natural de l'Albufera.

Com ha explicat son pare a l'equip de Tresors amb història, "vaig construir El Batistet imitant a les barques que navegaven per l'Albufera fa cent i dos-cents anys". El Batistet té només 21 pams. Només caben dues persones i està pensat per a navegar per l’Albufera. 

Durant el passeig que Maria ha fet amb un membre de l’equip de Tresors amb història ha contat com van ser els seus inicis al món de la vela: “Primer vaig començar amb altra barca més gran, però la tècnica és la mateixa. Siga la barca que siga. L'única diferència és que en la barca menuda no hi tenim timó, tenim rem”. 

Maria, aprén a navegar! I així és com va començar l'amor de María per la vela llatina.

Mentre acarona la vela llatina, Maria enumera cada una de les parts de la barca i explica que cal fer perquè s'unfle la vela per on es vol. “Jo treballe d’açò. Ens guanyem la vida en les barques. Fem passejos. Açò ho va iniciar mon pare quan es va adonar que podia mostrar l’Albufera a les persones. El que volem és donar a conéixer la vela llatina. Té molta història i si es coneguera més tindria molt de futur”. La vela llatina caracteritza per ser triangular i a més a més —diu Maria— pot anar de cara a vent, que no totes les embarcacions poden. 

La jove, en l'actualitat combina la seua faena a la vela llatina amb els estudis d’Enginyeria química. I en el seu cap hi ha una idea molt clara: “m’agradaria poder ajuntar els meus estudis amb estar a l’Albufera i fer una cosa de profit”. Ella no imagina la seua família d’origen sense les veles llatines: “Ens faltaria alguna cosa”. Quan parla del futur, així és com ella s’imagina: “A mi m’agradaria dur l’empresa, que el negoci prosperara i que la meua filla continuara en la tradició de la vela llatina”.  

Mentre tot això arriba, de moment la jove barquera ha d'esperar que els historiadors de Tresors amb història decidisquen si El Batistet passa a ser un dels preats objectes seleccionats pel programa. La notícia es coneixerà en els pròxims capítols.

Pots veure ací el programa sencer