Mariana Torres, la republicana a qui el franquisme va rapar la trena per a humiliar-la

El cas de Mariana Torres no va ser un cas aïllat. Com ella moltes dones més van ser humiliades per les seues idees polítiques contràries al franquisme. Quan el programa Tresors amb història afronta la segona temporada, per als presentadors encara queden en la memòria els records d'objectes de la primera. 

Durant una entrevista per a Les notícies del matí, l'historiador i copresentador del programa Vicent Baydal va confessar que l'objecte que més l'havia impactat fins ara és "una trena d'una dona que van rapar el 1939. En entrar les tropes franquistes a Sagunt, li van tallar el monyo. Aquest és un fet que els historiadors tenim documentat, però no és habitual que algú guardara aquests cabells durant tants anys".

La trena de la qual parla Baydal va pertànyer a Mariana Torres Esquer. L'estimat objecte ha arribat al programa de la mà de les investigadores Gema i Mònica del Rey, dues germanes que estudien els casos de les dones rapades durant el franquisme. "Un dia, la nostra mare parlava amb una amiga i aquesta li va dir: "A la meua iaia la van rapar i el meu germà guarda a casa la seua trena".

Així va ser com la trena de Mariana Torres va arribar a mans de les dues germanes i ara a Tresors amb història. Les germanes han estat al programa en representació de la família de Mariana. Com s'ha explicat en el programa, durant la repressió franquista a les dones republicanes se'ls va aplicar mesures repressives. Entre aquestes estaven la ingesta d'oli de ricí, rapar-los el cap i, fins i tot, la violació.

Mariana Torres va ser rapada a Sagunt. "A Sagunt les rapaven davall de l'escala de l'ajuntament. Allí hi ha una habitació menuda. Allí les tancaven i les rapaven. Però en el seu cas li van tallar la trena a casa. I en eixir de casa ja estava rapada "i després va ser exposada davant de l'ajuntament de Sagunt durant hores. La van exhibir per a humiliar-la".

La historiadora de l'art Irene Ballester ha dit que es tracta d'històries que, si bé han estat en el record, "també ho han fet des de l'oblit. Mai s'han contat. Aquesta és una història impactant".

Buigues ha recordat que Mariana va formar part d'aquell context històric que, en la Segona República, va aconseguir més llibertats per a les dones. Per primera vegada podrien votar, podrien divorciar-se, el que volia dir ser algú sense un home. I el franquisme va acabar amb totes aquestes llibertats. I totes aquelles dones que representaven aquesta 'llibertat' van tindre aquest escarni fonamentat amb el gènere. Molt dolorós.

"Aquests castics que els infligien només buscaven humiliar-les. Tot perquè es quedaren a casa, enclaustrades, amb el cabell rapat, perquè havien acabat amb la seua feminitat... Les obligaven a tornar a casa. L'entrevista de Tresors amb història a Mónica i Gema del Rey ha sigut un homenatge a Mariana i també a totes les dones represaliades.