La pesquera de cingle, el llegat dels llauradors de la Marina al món de la pesca

L’activitat pesquera ha sigut al llarg de la història un ofici molt present a la Marina Alta com també l’agricultura. En anys de crisi en què el camp no era suficient, els llauradors van haver de ser molt creatius, així és com va nàixer la pesquera del cingle. 

Aquesta tècnica consisteix en la instal·lació, a un penya-segat, d’unes estructures de fusta, ferro, canyes i cordes que acaben en un canyís. Damunt de la qual es colocava una persona per a pescar amb l’ajuda d’una corriola de puja i baixa per apropar-se a l’aigua. 

A més a més aquesta modalitat s’anomenava ‘a l’encesa’, és a dir amb fanals, perquè es practicava durant la nit. L'objectiu, capturar tota classe de peixos.

La pesquera de cingle era una pràctica utilitzada durant el segle XIX i XX. Va apareixer en algun dels períodes de crisi socioeconòmica, quan els llauradors que fonamentalment vivien de cultivar el camp, com que necessitaven ingresar més completaven els seus guanys ixint de nit a pescar. 

Degut a la foscor, per a traure-los necessitaven l’ajuda d’un fanal de carburer, que introduïen en l’aigua i amb el qual aconseguien que s’aproparen tota classe de peixos i mol·luscs. Per a capturar-los aprofitaven les ferramentes que feien servir per a llaurar com per exemple, la fitora, un utensili adaptat que permitia ser llançat des de dalt dels penya-segats a mode de javelina i capturar les preses. Altres tècniques que també utilitzaven era la pesca amb xarxa i amb el fil i llença. 

Aquests pescadors, que arriscaven la seua vida baixant pels penya-segats, han deixat per a la història una modalitat de pesca que quedarà per sempre com el seu llegat en alguns pobles de la Marina.