Pili Navarro, la perruquera que el 1975 va revolucionar la tècnica de la permanent a Onda
De professió modista, li agradava més l'ofici de perruqueria, així que es va formar a València i va portar al poble les tècniques més modernes
Tresors amb història ha visitat Onda i, tal com ha dit la conductora del programa Carolina Ferre, "si la televisió va a Onda, ha d'estar la tia Pili amb la seua història de la permanent i de la seua perruqueria". Pilar Navarro, una mare de família amb dos fills i ofici de modista, el 1975 va decidir que el que ella volia era ser perruquera.
Quan la historiadora Irene Ballester li ha preguntat per què ha triat l'ofici de perruquera, Pili li ha contestat: "perquè jo cada vegada que tornava de la perruqueria havia de refer-me el monyo, al meu gust. I ma mare sempre em deia: 'I per què vas a la perruqueria'?".
A Pili li agradava més pentinar que cosir
Així va ser com Pili es va assabentar que a ella el que li agradava era pentinar, més que cosir. "Així que vaig decidir ensenyar-me". I dit i fet, es va apuntar a un curs a València i cada dia, abans d'anar-se'n a classe, repartia els xiquets entre la família. "La meua filla es quedava amb ma mare i el meu fill, amb la meua sogra. I jo me n'anava cada dia a València en autobús. Allí estava de huit del matí a huit de la nit. Així vaig estar sis mesos".
Sis mesos després Pili va tornar a Onda amb el seu títol, coneixements i moltes ganes d'actualitzar les tècniques de perruqueria. En coneixia algunes de les més modernes. "Vaig muntar la perruqueria a ma casa i vaig comprar tot el més modern d'aquells anys".
Amb aquesta màquina, Pili pensa que va ser l'única a Onda que la utilitzava en una perruqueria, feia unes permanents més duradores. "En aquells anys s'estilaven els modelats amb els caragols més grossos".
Per tal d'aconseguir aquest efecte, Pili ha explicat a Irene Ballester com enrotllava el monyo a unes canyetes i, en estar les pinces ben calentes, una a una anava agafant-les i pinçava les diferents cànules que portaven el monyo ja enrotllat. La calor de la pinça calfava el monyo i li donava la forma redona.
"Aquells anys la permanent valia 30 pessetes, però amb aquest aparell valia 45 pessetes. I de cada deu permanents, nou les feia amb l'aparell". El resultat era apreciat per la clientela que li demanava les permanents amb les pinces.
