Transbetxí, en açò es va convertir la broma d'uns llauradors de Betxí de fer un Dakar casolà amb mules mecàniques
José López, llaurador i membre del ral·li Transbetxí, ha contat en Tresors amb història com va anar agafant força aquella gamberrada que ara és una prova federada
Has sentit parlar dels motocultors? I dels motorets o de les mules mecàniques? Són la mateixa màquina. Es tracta d’uns vehicles motoritzats que des de fa anys s’han utilitzat al camp valencià per a fer faena i que ara, com ha dit José Molins, membre de l’equip de Tresors amb història, ben bé podrien participar a les 24 hores de Le Mans. La història que el programa ha arreplegat a Betxí és ben curiosa.
Com ha explicat José López, participant en el Transbetxí, “en el 89 o 88, que es veia molt el Dakar, vam començar a fer broma entre els amics. Vam decidir fer una carrera amb els vehicles que teníem per ací i així va començar el Transbetxí. Amb les màquines que nosaltres utilitzàvem al llaurar, anàvem i féiem una carrereta… I l'endemà, a tornar a llaurar amb la màquina”.
El nom de motoret deriva del que sempre ha sigut el motocultor per al camp de tota la vida. “Ja el gastaven els iaios per a treballar la terra”.
En el 89 o 88, que es veia molt el Dakar, vam començar a fer broma entre els amics i vam decidir fer una carrera amb els vehicles que teníem ací. Amb la màquina que nosaltres gastàvem per a llaurar, anàvem i féiem una carrereta.
José López ha contat que aquell "passar-ho bé" entre uns amics va evolucionar. “Hui dia és una carrera fins i tot reconeguda per la Federació de Motociclisme de la Comunitat Valenciana”. López participa al Transbetxí des del 2003. “El vam guanyar nou anys de forma interrompuda”.
El motor del seu motoret és de 250 cc. Ha explicat que per normativa és obligat respectar la motorització original del vehicle i la caixa d’engranatge. “A partir d’ací treballem i si d’origen estava en nou cavalls de potència, actualment aquest motoret està en 45 cavalls de potència i arriba als 100 quilòmetres per hora”. El motocultor de José és semblant al que gastava el seu avi en el dia a dia al camp.
Pots veure el programa complet ací:
